«Hom parla molt del dret d’autodeterminació, de vegades amb la mateixa frivolitat amb què podria parlar-se de passar les vacances a la Costa Blava. Crec que, en un context plenament democràtic, ni l’un ni l’altre dret no poden ser negats. Ara bé, jo puc estimar-me més passar les vacances sota d’un pi de Vallgorguina, malgrat que més d’un estiracordetes em retregui despectivament que Vallgorguina és a quatre passes, que hi puc anar amb un dit i fet qualsevol cap de setmana i que, de pins, mica més mica menys, se’n troben pertot arreu. Puc renunciar al dret d’anar a la Costa Blava, però no puc desentendre’m de la llibertat d’expressió».

«A nosaltres, els catalans; ens han amagat i deformat la història; però, si bé és innegable que el gran obstacle ha estat posat des de fora i que, per tant, és obvi que des de fora ha estat condicionat tot el que fèiem els dedins, no podem ignorar que les conveniències i les incapacitats d’una part dels de dins, alguns cops d’una manera inconscient, de vegades d’una manera volguda, han marcat formes de complicitat amb els qui, des de fora, ens han volgut mantenir, col·lectivament, sota el seu jou. I en l’entrelligat de passat-present-futur, que, vulguem o no vulguem, ens toca de viure, com a poble difícilment som capaços de valorar amb prou esperit crític cada una de les actituds que ens disposem a prendre. Cal que vencem la dificultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls».

«Qui cregui en la democràcia i vulgui ser coherent, ha d’admetre que cada poble resolgui, ell mateix, per ell mateix, els seus afers; tots els seus afers. Que cap nació no estigui sotmesa ni mediatitzada per cap força externa a ella, ni per cap oligarquia situada al seu si. Que cada poble s’autodetermini; que cada poble pugui resoldre els seus afers per ell mateix, amb total independència. Que la independència nacional, que per als catalans sempre ha anat lligada a les formes de llibertat, de democràcia, de justícia social més progressives, no vol dir estar en contra de cap altra nació, ni significa viure d’esquena a cap altre poble, sinó tractar-se d’igual a igual i coordinar-se d’igual a igual amb les altres nacions lliures». Aquest recull d’articles i parlaments fets entre 1977 i 1983 mostren la vigència del missatge que Fèlix Cucurull va deixar en defensa de la llibertat i la democràcia per uns Països Catalans independents.