La novel·la Posicions inicia una sèrie intitulada «Després del maig», on es recullen fets i situacions impensables abans del maig del 68. Posicions transcorre durant una llarga nit, on Joan, el narrador, conversa i somia amb els seus amics que li expliquen vivències a Londres, a Burgos, a Barcelona… que ajuden els seus ulls a desprendre’s de l’adolescència per aferrar la maduresa, a descobrir les complicades relacions humanes. És un diàleg interior on acudeixen tots els fantasmes que l’inquieten, d’una manera desenfadada que sovint ens fa riure, ja que sempre és ple d’ironia. En Lluís, un personatge madur que explica experiències d’altre temps, serveix de pedra de toc i diu: «La ironia és la manera més dolça que coneix l’home de suportar la realitat, el camí més lúcid i únic per poder acceptar-la».

Recull de poemes de Pep Rosanes-Creus del 1987 fins al 1998 recollits en quatre parts: «Historia antiga», «Mites», «Versus» i «Dues mans». És el seu un estil directe, sense metàfores —tot just imatges directes que no permeten vacil·lació—, de versos amidats amb cura, on el temps i el cos són els dos motius que articulen la lectura de la vida que va confegint el poeta.