Mort de dama
Mort de dama és, avui, un clàssic contemporani de les lletres catalanes. Villalonga elabora, al voltant de l’agonia d’una aristòcrata ciutadana, l’acta notarial de l’enfonsament d’una Mallorca que mor amb ella. I basteix aquest fresc d’època a través d’uns personatges paradigmàtics, veritables arquetips. Així, l’ambivalència de l’autor envers el món dels botifarres mallorquins se’ns presenta a partir del dualisme representat per dona Obdúlia Montcada i dona Maria Antònia, la baronessa de Bearn; xarona i libidinosa, vulgar, la primera; discreta i elegant, paradigma d’una vella cultura, la segona. També sorgeixen, al voltant de l’agonia de dona Obdúlia, altres personatges típics del món illenc: Aina Cohen, la poetessa xueta i reprimida en la qual l’autor volgué satiritzar l’Escola Mallorquina, els poetes noucentistes de l’illa; el marquès de Collera, adornat amb totes les incompetències del polític mallorquí de la Restauració, i potser de totes les èpoques, i un cor de veus mesocràtiques en boca de personatges secundaris, caricatures d’ells mateixos. Lluny, a l’altra part de la ciutat vella, per Gènova i El Terreno, s’agita un món nou d’estrangers que parlen llengües bàrbares, amb dones que fumen, beuen whisky i neden a l’hivern.