De primer, Pine, el detectiu privat de Chicago, es pensava que es tractaria d’un treball rutinari, però ben aviat començà a adonar-se que els pares de Laura, la noia desapareguda, podien trobar-se amb una sorpresa prou desagradable, perquè el món on es va veure obligat a endinsar-se era un món estrany i secret, sense homes… La porta del pis de la dona que es feia dir Mary Conrad, per on inicià la seva investigació, era oberta, i la sala d’estar, buida. El cos de la dona, nu, era a l’habitació de darrera. Li feia companyia, si us sembla, una mitja de niló retorçada entorn del coll i unes quantes rascades li ensangonaven el ventre. En matèria d’espectacle no podia pas demanar-se res més. Com no fos l’autor, direu. Pine era de la mateixa opinió.

El títol d’El gran rellotge fa referència a la maquinària del destí. Com a peces d’una màquina complexa s’enllacen diferents relats, sota les perspectives de personatges diversos, al voltant dels fets que acompanyen l’assassinat d’una dona. Una estructura emblemàtica, un alè crític i satíric, i un notable vigor poètic conflueixen a El gran rellotge i la situen com una de les novel·les més importants que ha donat el gènere negre.

Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma. La ciutat s’està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enemics en tots els bàndols. Ara, el seu retorn coincideix amb el brutal assassinat d’un professor de francès. Els seus alumnes, tots del més alt nivell social, i el mateix Fausto Trani, s’hi veuran involucrats. L’olor del mal és la sorprenent incursió de Lluïsa Forrellad en el gènere negre: assassinats, pederàstia, premsa groga, prostitució, baixos fons i alta aristocràcia, tràfic de drogues, identitats falses… en una Roma vitalista, descarada i multicolor. Una novel·la amb personatges esplèndids: Fausto Trani, inclassificable, voluble, sense ideals; Liliana, la germana solemne i aristocràtica; André Laplanche, el tèrbol professor de francès; Gervasio Strata, el cap de policia mutilat; el sergent Campanella, callat i clarivident; Amerigo, un periodista incisiu…, en una trama plena de suspens i girs inesperats.

Si hagués estat un Wolkswagen, un Citroën o un Ford, ningú no se n’hauria preocupat. Però era un Mercedes del darrer model, 220 SE, nou de trinca i escandalosament blanc. Per això, i potser també perquè s’avorria, l’agent de ronda decidí investigar. Valia la pena. Comptem: un assassinat, un tresor, una doble existència, una doble identitat, contraban i, inevitablement, una noia. Bonica, independent jove, i, fins feia ben poc, verge. L’autor, però, ha volgut fer bona mesura i introdueix una altra manera de contar una història policíaca: estrictament per a lectors que se les saben totes.

A De mica en mica s’omple la pica descobrireu un protagonista una mica desvergonyit, una rossa «de pel·lícula», uns peixos grossos que se la saben molt llarga, uns pinxos de barris baixos, uns quants cadàvers, molts diners pel mig, i acció, sobretot molta acció. També podreu fer un recorregut turístic per diverses ciutats d’Europa o, si ho preferiu, visitar els indrets més emblemàtics de la nostra Barcelona, tot, és clar, de la mà del protagonista, l’Enric Vidal, «un brètol capaç de tot per una mica de calés», que intenta, sigui com sigui, que la bòfia no li carregui els morts.

Jaume Fuster, a La corona valenciana, fa que un bon dia la tranquil·la ciutat d’Elx es desperte amb un sotrac: algú ha furtat les joies de la Mare de Déu. Però Enric Vidal no es podia resignar a compartir el botí amb aquells cràpules. Hi havia més encara: una noia —redéu, quin pet de cuixes!— que apareix inesperadament mentre ell reposta gasolina. Una història d’amor, sí, i una vertiginosa cursa que recorre bona part de les comarques del País Valencià.

Qui li havia de dir al Lluís Arquer, el protagonista de Les claus de vidre, que l’encàrrec d’aquell manaia de la Generalitat, que semblava un cas rutinari, el submergiria en la vida brava barcelonina: pinxos, flàvies, bòfies corruptes, polítics de la nova fornada i que el duria a la Mallorca turística, al Nàpols de la Camorra, al Nova York de Greenwich Village, al País Basc de la lluita armada? Un viatge al·lucinant al món del cavall, dels «junkies», dels camells, de les trames negres i de la corrupció.

La Berta segueix amb el seu grup de música i intenta orientar la seva vida, però de nou la idea de treure’s la llicència de detectiu haurà d’esperar. Per ara, s’haurà d’ocupar de top models, xantatges, morts i sectes. Dos nous casos molt complicats, un dels quals l’afectarà directament…

Barcelona, 1963. L’inspector Hilari Soler és un policia estrany pels temps que corren. Enfrontat amb els seus superiors per haver denunciat un col·lega per conducta violenta, els seus dies a comissaria semblen comptats. Abans però haurà de resoldre una última patata calenta: el brutal assassinat —vint-i-set punyalades al cos i quatre bales a l’estómac— d’un funcionari que es dedica a controlar i censurar el que es vol publicar al país. De sospitosos n’hi ha una pila, per començar tres escriptors als quals els ha estat denegat el permís per publicar o un cantautor a qui li han censurat gairebé totes les cançons. Convençut que cap d’ells hauria tingut el valor de cometre un crim així, l’inspector Soler prefereix furgar en el passat d’aquell guardià de la moral franquista, un passat —per què no dir-ho— gens exemplar.

Un thriller policíac que recrea la tèrbola Barcelona franquista dels seixanta. Amb una trama implacable, el nou cas del comissari Hilari Soler, després de La mort del censor, il·lumina algunes de les ombres més fosques de la nostra història recent. Executat. Al mig del carrer. Un bassal de sang a terra i un forat de bala al clatell. Però la policia no troba cap casquet, és obra d’un professional. Hilari Soler, l’investigador insubornable, l’home honest que incomoda superiors i companys, s’encarrega del cas: la víctima era el xofer d’un dels generals retirats més destacats del règim. Prova a prova, indici a indici una terrible sospita s’obrirà pas davant dels ulls incrèduls dels investigadors. Una sospita tan indefugible com perillosa i repulsiva. Sinistres alts càrrecs de la dictadura, militars amb passats obscurs, policies corruptes, cadàvers, prostitutes i menors desapareguts. Tot el cinisme i la hipocresia d’un règim execrable desemboquen en una afilada narració de ritme trepidant i acusacions inclements.

Sang, cinisme, pecat i perdó. El nou cas de l’investigador Hilari Soler, l’ovella negra de la comissaria durant els anys més tèrbols del franquisme, farà trontollar un dels pilars del règim: l’Església. La tercera investigació del nostre detectiu té com a detonant el terrible assassinat de la germana Maria, una monja que ajudava en els parts en un hospital, però que amagava a la seva cel·la estris de tortura i flagel·lació Maria, hi ha pecats que ni tan sols Déu és capaç de perdonar? Un cas esfereïdor: crueltat, doble moral, degradació personal i impunitat. Un cas que ens submergeix, de la manera més grotesca i abominable, en les clavegueres de la societat de l’època, allà on els diners poden amb tot: amb les persones, amb les creences i amb el més enllà.

El 22 de gener de 1939 el Govern abandona Barcelona a la seva sort i la ciutat queda a la mercè de les tropes de Franco. Durant quatre dies s’esdevé un caos total sota el pes de la derrota, la fam i la por, alhora que els vençuts emprenen la fugida cap a l’exili. En aquest marc, l’inspector Miquel Mascarell, l’últim policia de Barcelona, que no pot marxar perquè la seva dona està greument malalta, s’enfronta al darrer cas de la seva carrera, el de la filla d’una prostituta, una adolescent violentament assassinada. En aquests quatre dies, a peu per la ciutat desesperada, buscarà l’assassí i descobrirà que els vells feixistes amagats tornen a casa i reprenen les seves vides, disposats a la venjança. Amb un documentat rerefons històric que recrea d’una manera fidel la realitat d’aquell moment, Quatre dies de gener és la novel·la d’una resistència límit i la voluntat de supervivència de tot ésser humà davant l’adversitat.

1947. Miquel Mascarell, l’últim policia de la Barcelona republicana, surt en llibertat després de ser indultat de la pena de mort i d’haver passat uns anys empresonat al Valle de los Caídos. En tornar a casa troba una ciutat gairebé desconeguda, on no li queda res ni ningú. El seu instint de policia es posa en acció quan rep un misteriós sobre amb una fotografia, diners i una adreça. Al llarg d’una setmana descobrirà els nous camins que la dictadura està traçant a Barcelona i a Espanya: l’estraperlo i la gran riquesa que proporciona als vencedors, la fam i la misèria sepultant encara els vençuts. Amb una recreació de l’ambient de la ciutat i l’època fidel i detallada, Set dies de juliol és una novel·la que ens parla de la condició humana portada al límit, i també de la seva resistència i de l’eterna esperança que l’anima.

1948. Un any després d’abandonar el Valle de los Caídos en ser indultat, Miquel Mascarell, el darrer policia de la Barcelona republicana, ha refet la seva vida al costat de la Patro, la jove que ha salvat dues vegades. La visita d’un home temible que li fa un encàrrec estrany, buscar la tomba del seu nebot, mort el 18 de juliol del 36, tornarà a enfrontar el vell inspector amb els seus fantasmes i la seva supervivència, en una ciutat enrarida que acaba de viure una guerra i busca un nou futur. Durant aquests mateixos dies, a Madrid, un consell de guerra jutja el grup dels vuitanta, els maquis que continuen lluitant contra la dictadura. Quin secret amaga el cadàver d’aquell jove de qui busca la tomba, en un cara o creu a vida o mort, al cap de dotze anys dels fets, quan no en queden testimonis vius? Ambientada amb exactitud i precisió en l’Espanya de l’època, Cinc dies d’octubre és una novel·la que ens fa tornar al passat, potser per comprendre el present.

30 i 31 de maig de 1949. Francisco Franco, Caudillo d’Espanya, visita Barcelona, sumida en un clima d’eufòria i rendició a la dictadura. Però no tothom pensa igual i en dos dies, sota el silenci de la premsa, esclatarà una desena de bombes a la ciutat. En Miquel Mascarell, el darrer policia republicà que fa una nova vida al costat de la Patro, topa de cara amb un complot contra el dictador. Quan investiga l’assassinat d’un antic amic i company de la policia a petició de la filla d’aquest, descobrirà que pot capgirar la història del país. Si troba l’assassí potser no tindrà lloc l’atemptat. Si calla, el país pot haver d’enfrontar una nova guerra civil o un gir de cent-vuitanta graus com a conseqüència de la mort del Generalíssim. La clau: dos dies de recerca aclaparat pel pes de la responsabilitat, unes hores durant les quals Mascarell caminarà sobre la corda fluixa. Serà el destí o la seva decisió el que marqui la resolució de tot plegat?

La cinquena i sorprenent entrega de la sèrie de novel·la policíaca de Jordi Sierra i Fabra, ambientada a la Barcelona de postguerra. Un robatori sense importància i un vell conegut, col·loquen l’ex-inspector Mascarell al capdavant d’una investigació sobre obres d’art espoliades pels nazis.

Agost del 1950. En Miquel i la Patro es disposen a passar un dia de platja magnífic. Tanmateix, tot es torça quan la Patro desapareix sense més ni més i en Miquel rep una nota molt explícita: si no resol en tres dies un cas que va deixar inacabat l’any 1938, la Patro morirà. Des d’aquest instant, contra rellotge, en una Barcelona colpejada per la canícula estival, en Miquel haurà d’afrontar, un cop més, els fantasmes del passat. El cas que no va tancar, a causa d’una malaltia sobtada, i que va resoldre un altre inspector apressadament i va causar la mort d’un innocent, es remunta als cruels bombardejos del març del 1938 sobre la ciutat. Uns bombardejos que, després dels de Guernica, van ser els més sanguinaris i salvatges de la guerra. La bomba que va fer esclatar la cantonada de la Gran Via amb el carrer de Balmes és el detonant de la història. Allí va aparèixer el cadàver d’un soldat que no va morir per causa de l’explosió, sinó que va ser assassinat. Per qui? Per què? Tres dies té, en Miquel Mascarell, per resoldre un misteri que resta en peu des de fa dotze anys. I per descobrir, també, en plena investigació, una cosa que li canviarà la vida. Una cosa que afecta la Patro. Una cosa que el farà suar tant o més que la calor.

En aquesta vuitena entrega de la sèrie del expolicia Miquel Mascarell, Jordi Sierra i Fabra ens endinsa en una trama tant intensa com addictiva que delectarà qualsevol lector de novel·la negra. Són els anys cinquanta, l’inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període d’agitació social a causa de l’augment del preu del tramvia. Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d’en Mascarell d’abans de la guerra, li explica que en Piñol, l’Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l’exinspector van marxar junts a l’exili, al camp de refugiats d’Argelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen. Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d’un oficial alemany va desencadenar l’horror, va obligar en Piñol a matar l’Arnella d’un tret al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a l’Humet, però la pistola només tenia una bala: l’Humet es va salvar i va jurar venjar-se d’en Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners. L’Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida. En Miquel accepta ajudar-lo i el convida l’endemà a dinar a casa seva, però l’Humet no s’hi presenta. Quan l’inspector va a buscar-lo, troba el cadàver de l’antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L’acusat és en Nicolau, l’exnòvio de la noia, però l’instint de policia d’en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable.

Novena entrega de la sèrie Mascarell, Deu dies de juny ens retorna a un passat no molt llunyà, a la cruel realitat dels internats franquistes, i ens mostra la fam i les humiliacions que van haver de patir els fills i les filles dels derrotats, apartats dels seus pares «per al seu bé» i convertits, en molts casos, en carn de canó de la pitjor de les barbàries. Juny de 1951, durant els dies que precedeixen a la revetlla de Sant Joan. Miquel Mascarell descobreix per sorpresa que un vell enemic és viu i lliure. Es tracta de Laureano Andrada, l’únic home a qui, abans de la Guerra, va apuntar amb una pistola i va desitjar matar; un vell pederasta irredempt, desafiador, que amb l’arribada de la dictadura ha sortit de la presó i, per si això no fos prou, continua treballant amb nens. Durant els deu dies següents, acusat d’assassinat, perseguit per la policia i alliberat per en David Fortuny, un antic agent reconvertit en detectiu privat, Mascarell viurà amagat, lluny de la Patro i de la seva filla petita Raquel, disfressat i col·laborant amb Fortuny per demostrar la seva innocència. Un Fortuny excombatent, fals heroi de guerra, seguidor del Règim i, per tant, als antípodes del que pensa i creu en Mascarell. Un autèntic xoc de trens enmig de la voràgine dels dies més decisius en la vida de l’exinspector.

La desena entrega de la saga de l’entranyable i implacable inspector Miquel Mascarell. En aquesta ocasió s’ha de fer càrrec dels casos del seu amic el detectiu David Fortuny, després que aquest pateixi un atemptat que el deixa en coma. Un fresc nítid i revelador de la vida durant la postguerra espanyola, dotze anys després del final de la contesa. Un món que segueix sent cruel per als vençuts, les dones, els marginats socials que viuen sota el poder absolut de la dictadura.