Toni Butxana sap que, de vegades, cal penjar els guants. I això que no és boxador: és detectiu, un detectiu anticonstitucional. I és que, a València, tots són fora de la llei, amb l’excepció de la bòfia. Però la bòfia no troba un capellà dins un sac de farina. D’això, doncs, de «farina», de gais, de delinqüents legals i de barbers geperuts (el Llongueras de Butxana), està pastat el present llibre, retrat vivíssim i divertit de la ciutat de València i els seus ambients marginals. Butxana continua ací els periples iniciats a ¡No emprenyeu el comissari!.

Un negre amb un saxo és un recorregut pels intricats passadissos de la prostitució valenciana. Hèctor Barrera, exboxejador i redactor de successos, que manté unes relacions molts peculiars amb les classes dominants, es decideix a emprendre aquest trajecte, i es troba amb tot de personatges característics: Sandokan, la Dentetes, Remigi l’Artillero (la millor ferramenta del país)… Tothom li adverteix que és arriscat de gratar massa endins en un món que de seguida apareix obscur, però Barrera, la millor esquerra europea del pes wèlter, vol arribar al final. Per aconseguir-ho, necessitarà la col·laboració del bo i florit de la ciutat: el fotògraf Trilita, el detectiu Butxana i un comitè nacional de xoriços en què es fa sentir la veu de Penjoll. Al bell mig de tot, Sam, un negre que l’únic que pretén és traure-li unes notes a un saxo desafinat i continuar sent negre.

Hèctor Barrera, ex-boxador i periodista de successos, es troba en plena investigació de la mort d’una prostituta quan es produeix el segrest d’un industrial valencià. Aquests dos casos l’absorbiran per complet i el portaran a una veritable cursa d’obstacles. La tossudesa del seu pare malalt, els punts flacs d’un comissari ambiciós i les demandes afectives d’una veïna molt especial obstaculitzaran reiteradament el curs de les seves investigacions. Fins al punt que Barrera necessitarà l’ajut de Carlota Max, periodista del cor, i de Toni Butxana, l’ex-detectiu que protagonitzà d’altres novel·les de Torrent i que ara es troba amistançat amb una vídua rica. Només amb aquest parell de padrins podrà Barrera accedir als ambients d’alt stànding que desitja. Cavall i rei és un cru retrat del món corrupte que envolta l’alta burgesia valenciana i els seus imitadors més fidels, escrita en un llenguatge àgil i versemblant. Ens trobem davant d’una continuació reeixida de l’univers de ficció que Ferran Torrent ha sabut crear en el marc urbà de València amb gran visió de la jugada. Una visió, la de Torrent, que sap conjuminar la cruesa del cronista amb una bona dosi d’humor.

El cas d’un exhibicionista que espanta les dones grans de València amenaça de desbordar la secció de cartes al director dels diaris, i es converteix en una investigació prioritària per a la policia ja que la proximitat de les eleccions inquieta la classe política. Però aquest és només el punt de partida d’un seguit d’esdeveniments que posaran a prova la capacitat del periodista Hèctor Barrera i l’ambició del comissari Tordera per obtenir la millor informació i treure’n un rendiment personal i professional abans que ningú. La guerra entre Barrera i Tordera, amb tot, té altres fronts oberts al propi bàndol: la lluita pel control del diari El Camí i la pròxima creació de la policia autonòmica disparen les traïcions i els pactes antinatura per encarar amb avantatge els nous temps. Història corrosiva sobre la lluita pel poder d’uns polítics que utilitzen la premsa i la policia en benefici propi, L’any de l’embotit mostra els dots de Ferran Torrent per destapar la cara corrupta de la societat a través d’uns personatges que, de tota manera, presenten un rostre humà que els fa entranyables.

La vida de Toni Butxana, detectiu privat, continua de manera similar després de tants anys: igual de fotuda. Un client anònim li ha encarregat que investigue la vida del socialista Josep Taner, possible aspirant a la Generalitat, i un fort empresari entrat en anys li ha demanat que faça un seguiment exhaustiu de la seua dona, que només en té vint-i-cinc, per esbrinar si l’enganya. Butxana, de la seua banda, està molt més interessat en la mort d’una prostituta que ha aparegut brutalment assassinada al districte del comissari Tordera, un vell frustrat que pretén encarregar-se del cas com si fóra una qüestió personal. Tanmateix, haurà de forjar una incòmoda aliança a tres bandes, amb el detectiu i amb el periodista Hèctor Barrera, per tal de descobrir qui hi ha rere el crim. El trio regirarà les entranyes de la decadent València de finals de segle i descobrirà que hi ha coses que no són tan distintes, que el cas es relaciona amb Butxana de formes insospitades i que el passat és un lloc on tothom sempre acaba tornant.

Gilet, un poble tranquil, acull dos nous veïns que pretenen dur una vida anònima i sense sobresalts, lluny de la ciutat de València. Són un ex-detectiu, Toni Butxana, i un comissari de policia retirat, Tordera, que han pogut permetre’s l’escapada gràcies als diners de Juan Lloris, empresari ressentit i aspirant a alcalde frustrat que no deixa de rumiar la venjança contra ells. Fent-se passar per rendistes, tots dos hauran d’assegurar-se de perpetrar l’engany amb la complicitat d’antics aliats mentre conviuen amb noves coneixences, com els germans Josep i Ferran Torres (aquest darrer, un novel·lista en crisi creativa). Malgrat totes les precaucions i la placidesa imperant, els esdeveniments no tardaran a precipitar-se amb la irrupció d’una cèl·lula del Mossad al domicili de Butxana, els membres de la qual ho saben tot d’ell i no estan disposats a deixar-lo anar fins que els haja ajudat a complir els seus misteriosos objectius. Un viatge a Viena per descobrir-hi un valencià perdut al laberint de la història del segle XX, un peculiar traficant de noves identitats, una aposta tan desmesurada com improbable, una bellíssima espia que respon tan sols al nom de Caria, un joc amb les difuses fronteres entre realitat i ficció, un país en venda al mig del mar i una intriga internacional amb l’epicentre a València… són alguns dels elements que conformen la trama d’aquesta sorprenent novel·la de Ferran Torrent.

A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes —Josep, Felo i Teresa— manifesten el seu desacord respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort d’una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l’expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seva estada a França, o Carol, la vedet d’un nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seva contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d’una família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé d’època amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més d’un sentit, i ofereixen la lúcida visió d’una societat que, plena d’idealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.

Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet en dècades… però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra, periodista convertit en autònom després d’abandonar el seu diari, prepara una novel·la sobre un atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb l’ajuda de vells coneguts, com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana, els germans Torres i l’excomissari Tordera. No obstant això, s’hi entrebancaran un segrest i un assassinat totalment inesperats, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com a incentius i que acabaran formant part de la realitat més immediata…

Una model, després d’una sessió al passeig Marítim de Palma de Mallorca, apareix morta amb un tret a la vagina i una rosa blava de paper al pit. Mosqueiro s’enfronta de nou amb la organització nazi de la Rosa Blava (llegiu El blau pàl·lid de la rosa de paper): la noia era jueva i, i a més, havia estat la seva amant. Munic, Belgrad i de nou a Mallorca: Mosqueiro persegueix la Rosa Blava per Europa però alhora també es perseguit. Massa tragí per a un Mosqueiro que no vol massa renou. Tanmateix, com sempre, retut però content podrà tornar a la seva barca i descansar. Descansar…?

L’Eduard i el Borja són bessons, no s’assemblen de res i fa quinze anys que no es veuen. Tot i amb això, decideixen associar-se per muntar una agència d’assessorament ben peculiar. En Lluís Font, diputat i aspirant a la presidència de la Generalitat, els demana que investiguin un misteriós retrat a l’oli de la seva dona. Tot i que no tenen cap experiència com a detectius, els germans accepten el cas, sense imaginar que la seva incompetència els portarà enfrontar-se a un assassinat estrany i refinat que té com a principals sospitosos certs membres de les classes benestants barcelonines.

Marina Dolç, una coneguda escriptora de best-sellers és assassinada a l’hotel Ritz de Barcelona en les mateixes circumstàncies que la protagonista de la novel·la amb la qual acaba de guanyar un important premi. Aquella mateixa nit els Mossos s’afanyen a detenir el qui sembla el principal sospitós, l’Amadeu Cabestany, un escriptor torturat i frustrat que ha quedat finalista, però que només compta amb un curiós testimoni de càrrec: un traductor absent amb greus problemes de consciència. L’agent de l’Amadeu, però, està resolta a demostrar la innocència del seu representat i per això demanarà ajut al Borja i l’Eduard, dos germans bessons que han fet de la picaresca el seu ofici i que de tant en tant fan de detectius improvisats al servei de les classes altes. Peixos fora de l’aigua, les delicades situacions que viuran en el si de la societat literària barcelonina els obligaran a desplegar tot el seu enginy per resoldre un cas que gradualment es va complicant. Despietada i divertida, Drecera al paradís és un sàtira sobre el món literari. Com ja va fer a un Un crim imperfecte (premi Brigada 21), Teresa Solana combina l’humor i la novel·la negra per dibuixar un retrat crític de la societat contemporània, en aquest cas amb els escriptors com a protagonistes.

L’aparició dels maldestres germans bessons detectius Borja i Eduard a Un crim imperfecte va suposar una renovació de la novel·la negra en català. Amb el mateix humor i intel·ligència i reivindicant la llengua del carrer, en aquesta nova aventura Teresa Solana ens presenta la Barcelona actual. Una ciutat en crisi i plena de turistes que està a punt de convertir-se en l’escenari perfecte del casament d’una rica hereva de Manhattan amb un jove metge de Puigcerdà. Uns mesos abans, els glamurosos pares de la núvia arriben a Barcelona amb el seu jet privat per conèixer els consogres. Però durant la visita un d’ells mor enverinat. Les connexions del Borja amb la jet set fan que ell i l’Eduard acabin involucrats en la investigació del cas.

Negres tempestes, o Norma Forester i família. Perquè així es podrien titular també els aventis protagonitzats per aquesta sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra que va decidir abandonar l’antropologia per dedicar-se a resoldre crims. Néta d’un brigadista executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense. Té una filla okupa, un ex homosexual, una mare hippy i una tieta que és monja al Monestir de Pedralbes, i tots plegats formen una colla francament curiosa i no sempre ben avinguda. La notícia de l’assassinat d’un catedràtic d’història la nit de Tots Sants els sorprèn en plena celebració, i la Norma i el seu marit Octavi han d’abandonar el sopar familiar per ocupar-se del cas. La investigació portarà la Norma i el seu company Gabriel a relacionar l’homicidi amb un altre comès dues setmanes abans i els posarà sobre la pista d’un manuscrit desaparegut en què es relata la misèria moral i material de la postguerra. Amb Negres tempestes, Teresa Solana ens ofereix un relat vibrant, divertit i llegidor. La novel·la guanyadora del III Premi Crims de Tinta reflexiona sobre el pes del passat en el present, amb uns personatges carregats d’història que es pregunten sobre el sentit i l’abast de reobrir velles ferides per restaurar la dignitat de les víctimes del franquisme i les conseqüències de l’oblit.

Al jardí d’una antic casalot okupat del barri barceloní de Vallcarca ha aparegut el cadàver d’una noia. La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester rep una trucada incòmoda perquè hi vagi de seguida. La investigació porta la Norma a submergir-se en l’entorn de la víctima: les empreses on va treballar, el marit, la seva millor amiga… La crisi, que ho amara tot, ha convertit un món quotidià en un caldo de cultiu de possibles delictes, on el bé i el mal no es destrien del tot. Però el cas és més delicat del que sembla, i tenint-hi una filla implicada, la Norma faria bé de no barrejar-s’hi. I mentrestant, un accident a l’aeroport del Prat amb centenars de morts fa que no pugui comptar amb el seu marit Octavi, que és metge forense i que inesperadament es retroba una antiga amant que li complicarà la vida.

Bennet era l’amo absolut, però discutit, d’un imperi criminal que feia la seva llei, i algú no hi devia estar conforme, perquè un bon dia el trobaren mort, assassinat, a casa seva. Aleshores entra en escena el seu hereu, el Deep enigmàtic que vint-i-cinc anys enrera s’absentà de la ciutat per no haver de competir amb el seu amic. És un home dur, segur d’ell mateix, audaç, avesat a tota mena de situacions i que sap imposar-se per la sola força de la seva personalitat. Com ell diu: «Sóc al capdamunt. Si els mano que saltin, només pregunten fins a quina alçada, i si els dic que escupin només volen saber si l’escopinada ha de ser gaire grossa». Però això no evita que de vegades li escupin al damunt i que l’allisin a cops de peus. Ni que la policia la hi tingui jurada, naturalment. Ara que al final…, però el final és precisament aquest cop de puny emocional que ha convertit Spillane en l’autor predilecte de trenta-dos milions de lectors.

«Us penedireu de no comprar-la», escrivia un crític americà arran de la publicació de la novel·la que avui us oferim. Potser sí, potser no. És segur, però, que mai no ha estat narrada una fuga tan espectacular i que rarament s’ha descrit un atracament tan perfecte, tan original. Un atracament, a més, sense sang: ni revòlvers ni pistoles. Rayder i Grosso no volien morir a la cadira elèctrica. Creien en l’enginy, no en la força. Per desgràcia seva, hi havia algú altre tan enginyós com ells. L’únic que calia saber era si tindrien més sort. O si perdrien el cap, perquè, fet i debatut, se’l jugaven. Des del principi.

El detectiu Rafel Rovira sobreviu, des del seu despatx al carrer Cavallers de Lleida, investigant marits infidels i petits estafadors mentre somia en emular les gestes dels grans detectius. L’arribada de la Ioana Lupescu, una dona de fer feines romanesa sense papers, li revelarà la troballa del cadàver d’un jubilat també originari del país dels Carpats. És el cos de Florian Grigore, un immigrant atípic, d’aparença senyorial i de devocions marxistes-leninistes. La descoberta del cadàver brindarà al detectiu Rovira l’oportunitat d’investigar, per fi, un veritable cas d’assassinat. Per resoldre’l, comptarà amb la complicitat del sergent Palau, un mosso d’esquadra a qui l’uneix una relació de profunda amistat. Els camins de la investigació duran el detectiu fins a Bucarest, on s’endinsarà en l’univers de la Romania de Nicolae Ceaucescu, el tirà que governà el país amb mà de ferro fins que fou afusellat una freda nit de Nadal de 1989, en plena revolta pels barris i ciutats del país.

L’inspector Adamsberg, l’home rude dels Pirineus, ha estat traslladat a una comissaria de Paris després d’uns anys d’èxit resolent assassinats al sud de França. El primer cas al qual s’ha d’enfrontar és el d’uns cercles misteriosos dibuixats amb guix que apareixen a les voreres. El seu autor sempre hi deixa objectes anodins: una pota de colom, un mocador, quatre encenedors, una taronja… Els parisencs segueixen la història per la premsa en una barreja de curiositat i expectació, que s’acabarà convertint en psicosi la nit que, al cercle, hi apareix un cadàver.

Res no sembla casar: el fantasma d’una monja del segle XVIII, un policia que parla en vers i que oculta motivacions negríssimes, el crim sense motius aparents de dos drogoaddictes parisencs, relíquies robades de Sant Geroni, cérvols assassinats i amb el cor arrencat, una infermera fugada de la presó, i la primera, la segona i, sobretot, la tercera verge… Però el comissari Adamsberg no podrà dormir tranquil fins que totes les peces del trencaclosques hagin trobat el seu lloc. El gran fenomen de la literatura policíaca francesa que triomfa a la resta del món, traduïda a 35 llengües, en un nou i apassionant cas del comissari Adamsberg. Absolutament apassionant. Addictiva.

Què poden tenir a veure una trama de caçadors de vampirs serbis, uns misteriosos peus que apareixen a la porta del cementiri de Highgate, a Londres, i un assassinat esgarrifós en un xalet als afores de París? El comissari Adamsberg s’endinsarà en la ment pertorbada d’un criminal que ha desencadenat l’horror als afores de París i, per aconseguir-ho, s’haurà d’enfrontar als vampirs que habiten els malsons dels habitants d’un llogaret serbi. Els límits del mal s’expandeixen. Qualsevol lloc pot amagar la tomba d’un vampir, qualsevol lloc pot ser un lloc incert.