GRATITUD I EXCULPACIÓ

L’any 2002, el poeta Xavier Abraham va comissariar una excel·lent exposició documental sobre Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu, i sobre l’amistat i el món que van compartir. Tant l’exposició com el llibre-catàleg que se’n va derivar van portar el títol de Dos amics de vint anys. Dec, doncs, a Xavier Abraham, no tan sols que m’hagi cedit el títol d’aquesta nouvelle, sinó també una quantitat impagable de referències i documents que han estat imprescindibles per a la seva elaboració. He de mencionar també el volum Bartomeu Rosselló-Pòrcel. A la llum, a cura de Pere Rosselló Bover i del mateix Xavier Abraham, que recull la correspondència rosselloniana.

Vull donar també les gràcies al poeta Adrià Targa, que fins fa poc temps, com Rosselló-Pòrcel en el seu dia, va ocupar el càrrec de bibliotecari de la Residència d’Estudiants (avui, CMU Ramon Llull), i a la sotsdirectora Montse Lavado, que em van obrir les portes de la institució i em van fer a mans una colla de materials excepcionalment valuosos. De manera especial, vull fer constar el meu agraïment al poeta i amic Miquel de Palol, que no va tenir inconvenient a dedicar una llarga vetllada d’hivern a parlar-me de la seva mare, Mercè Muntanyola, coprotagonista d’aquest relat.

Tots els que ens hem interessat en algun moment per Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel estarem sempre en deute amb els papers i estudis que Rosa Delor i Roberto Mosquera han dedicat als dos amics de vint anys. I, no cal dir-ho, amb la magna biografia publicada enguany per Agustí Pons, Espriu, transparent.

Finalment, dec també gratitud al meu editor, Josep Lluch, a la meva agent, Cristina Mora, i a l’editora de taula de Proa, Mercè Ubach, per haver cregut i treballat fermament en un projecte que, en més d’un moment, va semblar inviable.

Prego als que en saben més que jo, que són molts, que vulguin excusar els anacronismes, les inexactituds i les invencions que sens dubte detectaran en aquest text, dels quals, en descàrrec meu, només puc dir que sóc l’únic (però conscient) responsable. Les exigències de la ficció de vegades són encara més estrictes que les de la realitat. Pel que fa a la veritat, aquest és un altre assumpte.

S. A.

Palma, maig del 2013