Annex F: La mort d’un company

La matinada del 20 de juliol de 1984 queia mortalment ferit per una explosió el nostre company, en Josep Antoni Villaescusa i Martín. La causa, un error humà provocà un fals contacte en el mecanisme elèctric de rellotgeria que havia d’activar l’explosió de l’enginy destinat a les oficines de l’INEM d’Alzira. A conseqüència d’això, en Josep Antoni quedà greument mutilat i moria a les 4 de la tarda a l’hospital de València. Posteriorment, la policia espanyola s’ha lliurat a una desenfrenada cacera de possibles contactes i militants de TL, que l’ha portada, un cop més, a fer el ridícul i a veure’s obligada a deixar en llibertat els detinguts, per manca d’acusacions mínimament sòlides. Els detinguts, entre els quals es trobava la vídua d’en Josep Antoni, Antònia Flores, han hagut de suportar, en alguns casos, les traves de l’aparell judicial a la seva posada en llibertat, com és el cas d’en Jordi Solé i de Caterina Castillo, membres dels Grups de Defensa de la Llengua i del Moviment de Defensa de la Terra, respectivament, que s’han vist en presó sense que existís cap acusació en contra.

Davant d’unes circumstàncies com les esmentades, és interessant analitzar la reacció dels diferents col·lectius polítics de l’independentisme. Per una banda, alguns d’ells engegaven ràpidament una campanya de solidaritat amb els detinguts i de reivindicació de la figura del nostre company com a patriota català mort en combat, i això deixant de banda diferències tàctiques que en els darrers temps s’havien posat de manifest en el procés de construcció de l’MDT, la qual cosa no podem deixar de valorar com a positiva. Per altra banda, i afortunadament, en absoluta minoria, tenim la quinta columna de l’independentisme que ha fet mans i mànigues per tal denigrar la imatge del nostre company i de la seva organització, presentant la seva mort com inútil i Terra Lliure com a cada cop més allunyada dels interessos populars. Senyors quintacolumnistes: l’esperança de tot un poble en el seu alliberament nacional i de classe, és quelcom que no té preu, però té un cost, i durant anys i segles, aquest cost ha estat de moltes vides de patriotes i de molts sofriments, i cap patriota creu que la seva mort esdevindrà inútil si manté l’esperança i si algun dia aquesta esperança pot esdevenir realitat. I aquesta és la responsabilitat dels que quedem en peu: continuar i incrementar la lluita fins aconseguir els nostres objectius finals. Així ho creia en Josep Antoni, ell que havia estat un dels impulsors de la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, que va ésser un primer assaig del que després es pretenia que fos l’MDT, va deixar la militància política oberta per la militància política armada al si de l’organització militar Terra Lliure, portant la seva entrega fins al final. Davant d’això, els pseudointel·lectuals escalfa-cadires de la quinta columna que heu optat pel camí fàcil de criticar la feina feta en comptes de fer feina, faríeu bé de respectar els morts i d’investigar, en consciència qui és que s’aparta dels interessos populars. Amb tot, recordeu que el poble no oblida i que amb el temps, passarà la factura a qui la tingui que pagar.

Som conscients de les nostres febleses organitzatives i d’implantació, que tant sols són un reflex d’una situació similar del conjunt del moviment independentista, i si bé acceptem tota mena de crítiques, no cal confondre això amb les actituds derrotistes i el sabotatge constant de tota iniciativa que no estigui « beneïda» per determinats caps pensants.

A tots aquests que us heu mobilitzat durant aquestes jornades us hem de demanar que la unitat en l’acció de què us heu dotat no sigui circumstancial, sinó que esdevingui un constant d’actuació dels vostres respectius col·lectius, i que, com a més immediat objectiu, us plantegeu una convocatòria al Fossar conjunta d’homenatge a tots els patriotes caiguts dins la mateixa esperança i en especial al darrer d’ells: en Josep Antoni Villaescusa i Martín.