Agraïments

Aquest llibre va dedicat a la meva filla Berta perquè ja li tocava i perquè, més que en cap altra novel·la, hi destaco els caràcters femenins forts. Però evidentment la dedicatòria la faig extensiva al seu meravellós germà Xavier (amb aquella noblesa masculina que no saps quan és pura ingenuïtat) i a la mare de tots dos, la Maria, que és la millor cura contra les mil angoixes que sempre tinc i que mai no acaben de ser justificades. Després vindria la força titànica d’una mare que encara em vigila, i la rialla eixordadora del segon gran Xavi que m’ha deixat i que encara em crida cabró volant sobre les onades empordaneses.

Aquest llibre ha estat un part molt llarg i dolorós en el qual he d’agrair l’acompanyament de l’Anna Soler-Pont i l’hospitalitat cadaquesenca (la barca d’en Joan Figueras, la daurada amistat d’en Vicenç Altaió i l’Ari, el Bloody Sake de l’Huc Malla): us estimi. També he d’agrair la literatura de Dalí i algun assaig sadomasoquista, i totes les dones pintades per Ramon Casas. Però sobretot, aquelles persones que han cregut en mi sempre i amb les quals, de forma directa, no n’esmento algunes altres. Sort que al final tot depèn d’un mateix.

Per últim vull agrair al jurat del premi Sant Jordi, a Òmnium Cultural, a Enciclopèdia i als polítics i amics que han estat castigats a la presó o a l’exili per haver fet possible el referèndum de l’1 d’octubre i la Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017. La llibertat d’elecció és l’únic camí digne per a les persones i els pobles.