XIX. Ovidi

En els indrets més llunyans de l’Imperi

On el fred glaça tots els sentiments,

Sense temps de poder dir: ja no el sents?

I on tot intent de fugida és estèril.

Titllat de nociu per a l’organisme

Net i pur del seu poble, fent poemes

Eròtics. Atacava tots els temes

En èpoques mancades de tot -isme.

A la mà l’estri que l’ha confinat

A aquesta costa apta per a animals

De pell dura i resistent, amb passat

Evolutiu, sense metamorfosi

(al final surt a la llum el que és fals).

I s’inicia un dur procés d’osmosi.