XVI. Toledo

Gires el cap, a esquerra i dreta, tant

Se val, les cames et porten al lloc

Que encara no coneixes, que fa poc

Has vist, però ja no recordes. Fan

Preguntes fredes les pedres que toques,

Són un mirall opac, mut, de la història,

Que ha congregat aquí, per a la glòria

Dels seus impietosos déus, tres soques

A la recerca de semblants arrels.

Observes tot allò que és diferent:

La cúpula, un santuari alçat…

Una herència pervinguda dels

Pedants^[6] que inculquen aquest sentiment:

La diferència és identitat.