I. Mediterrània

El que costa és la disposició

Del lloc, buscar l’oest, ple de miratges

Que reflecteixen falsos cants, imatges

De l’est, plenes encara de midó

—rígids llençols, un tacte de respostes

A interrogants mancats de punt. El nord

—lleis hiperbòries on el més fort

Sobreviu. O bé el sud, petites costes

Copades d’un desig no aconseguit.

En aquesta urbs, però, mai. Embrutida

D’ecos romans que s’han constret al pit

D’un august cec, malalt i enyoradís.

Recorda-ho, la nostàlgia no s’amida

En cap lloc, ni davant d’aquest mar llis.