16

Música als ulls, aspra dolçor del so,

rotllanes, pols que fa enlairar la pols:

Batec, un dins l’altre, perquè el jo amic,

estranger d’ell mateix no es vol sentir.

A coll-i-be les cares dels petits

sobre el penya-segat familiar;

far on batega la sal de l’essència,

paret on s’estavella l’existència.

Bleix d’un camí, plenitud resistent

que mai no s’acomoda al que s’imposa,

a l’ancestral poder fossilitzat

del prohibir i ignorar de la força.

Fertilitat, veu de cada paraula,

conglomerat festiu de la memòria,

partitura d’un temps d’on brolla el cant

de les diferents frases de la història.

I entra la pols, la llavor masegada,

que encara és ella per respirar el món.