9
Va ser dona d’espais serens,
de saba fluent que brotà
entre onades de blat
i olor de casa clara,
una tarda en què s’estimaren
les tempestats grogues i verdes i
la casa de teula calrada.
Com nasqué nena,
per esposa i mare l’educaren.
Em sembla veure, encara ara,
la taula ben parada i els llençols,
esplèndids núvols blancs,
enlairant-se amb els nostres ulls,
ben oberts cada dia
al firmament d’instants.
Estenia ordre noucentista,
però a casa seva creixeren
les arrels absorbents de l’aire
que cada poble sap regar.
Eren hiverns de fred, de glaç,
d’olor de llenya que ens acompanyava,
allí, a la plana, on casalots
llambregen porxos cap al tard
i reben comelles i camps.
Les seves mans,
porcellana esquitxada de piguetes,
respiraven sobre la falda, mentre,
balancí enrere, balancí endavant,
la memòria es feia cant.
Els fadrins de Sant Boi
molta fatxenda en gasten…
Per a Sant Antoni
grans balles hi ha…
Allà dalt de l’Esquirol
si n’hi havia una viudeta…
En Peret fa penitència
l’altre dia va fumar…
Se li enfilaven als genolls:
L’escarbat bum-bum,
les petites formiguetes,
l’arri arri tatanet,
el ballmanetes,
els conillets a amagar a amagar,
el sol solet…
Avui que la saba del temps
brolla sentimental, immensa,
l’escolto amb el contorn que la va fer,
amb el desig que mai no va arribar a ser.
L’escolto en l’espai sense son,
terra a on ja per sempre més dorm:
bressol d’on moren, neixen tots els sons.