A S’alcen veus de soterrani (que de primer va rebre el títol de No en tenim prou amb la primavera), la vuitena novel·la del cicle del «primer llibre» de «Temps Obert», cap bombardeig no ha afectat la casa, i la família Bastida viu molt relacionada amb els veïns. El pare se n’ha anat a l’exili, després sabran que s’ha integrat a la resistència francesa, i al capdavall l’han de donar per mort. El company de la Roser, la veïna de sota, és un milicià anarquista, en Miquel, que al final de la guerra és detingut i condemnat a uns quants anys de presó; quan acabi la condemna tornarà i serà una influència en la politització d’en Daniel. L’ambient de la família és de resistència catalanista. En Daniel és mecànic, tot i que també fa altres feines i és obrer sindicalista.