DE DALT DE TOT DEL CEL

De dalt de tot del cel

els pobles en la nit semblen brasers encesos

I perquè entra la vetlla brillen més els estels

s’acosten a la terra i s’escalfen les mans

i el cos

i els peus

I li ofrenen la Osa com un penell de flors:

Entremig la rosada

els dematins les cullen els pastors.