PANTALONS LLARGS

A J. M. López-Picó

Campaneta daurada del meu carret de fira,

cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;

havem caminat tant pels camins sense ira

que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent

a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.

Campaneta daurada, tu em sabies content.

Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

í sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.

Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:

si ara jugués a córrer, què diria la gent…

Trobaran molt millor que estimi alguna noia

Tant si és bella com no —cavallet tot pintat,

campaneta daurada— i que us deixi al terrat.