12

Resultat de l’acord entre les dues germanes fou la carta que Elizabeth va escriure l’endemà a la seva mare per demanar-li si el carruatge les podia anar a cercar aquell mateix dia. La senyora Bennet, però, que havia calculat que les seves filles es quedessin a Netherfield fins dimarts —quan faria exactament una setmana de l’estada de Jane a la casa—, no es podia alegrar que tornessin abans. Per tant, la seva resposta no fou favorable, almenys no ho fou per al desig d’Elizabeth, la qual ja frisava per tornar a casa. La senyora Bennet els va enviar quatre mots per dir-los que no els era possible d’enviar el carruatge fins dimarts. En una postdata afegia que, si el senyor Bingley i la seva germana les pressionaven perquè es quedessin més dies, podia prescindir molt bé d’elles. Tanmateix, Elizabeth estava resolta a no quedar-se més temps ni tampoc esperava que se’ls demanaria; ans al contrari, tement que les podrien considerar unes intruses no havent-hi motiu per restar-hi més dies, va encoratjar la seva germana a demanar al senyor Bingley que els prestés de seguida el seu carruatge. Finalment, van decidir que anunciarien la seva intenció de deixar Netherfield aquell mateix matí, que era allò que primerament havien pensat, i que Jane faria la petició del cotxe.

La seva decisió va aixecar un munt de protestes d’afecte, i el desig que restessin, almenys, fins l’endemà fou prou convincent per a Jane. La partida, doncs, fou ajornada. A la senyoreta Bingley, aleshores, li va saber greu d’haver proposat la pròrroga, perquè la gelosia i l’antipatia que li inspirava una de les germanes ultrapassava, de bon tros, l’afecte que sentia per l’altra.

L’amo de la casa va escoltar amb profunda recança la decisió de les dues germanes d’anar-se’n tan aviat, i vegades i més vegades va provar de convèncer la senyoreta Bennet que no li seria bo…, que no estava prou refeta; però Jane era inflexible, quan sabia que tenia raó.

La notícia va ésser ben rebuda pel senyor Darcy: Elizabeth havia estat massa temps a Netherfield, l’atreia més del que ell desitjava…, i la senyoreta Bingley es comportava incorrectament amb ella i era més burleta que no solia, amb ell. Sàviament va decidir de tenir una cura especial que, ara, no se li escapés cap mostra d’admiració, a no fer res que pogués excitar el desig de la senyoreta Bingley d’influir en la seva felicitat. Estava convençut que, si una idea semblant havia estat possible que s’insinués, el seu propi comportament durant aquell darrer dia tindria un pes substancial per confirmar-la o per destruir-la. Ferm en el seu propòsit, amb prou feines si va dir deu paraules a Elizabeth en tot el dissabte i, malgrat que una vegada van estar mitja hora sols, va posar conscientment en el seu llibre un interès desmesurat i ni tan sols la va mirar.

Dissabte, després del servei religiós, va tenir lloc la separació, tan agradable per a gairebé tothom. L’amabilitat de la senyoreta Bingley envers Elizabeth va augmentar, finalment, amb gran rapidesa, així com el seu afecte per Jane. Quan ja se n’anaven i després d’assegurar a aquesta el plaer que sempre tindria a veure-la a Longbourn o a Netherfield i d’abraçar-la tendrament, fins i tot va estrènyer la mà d’Elizabeth. Ella va acomiadar-se molt contenta de tot el grup.

A casa seva, la benvinguda de llur mare no va ser gaire cordial. La senyora Bennet es va sorprendre de llur arribada; va trobar molt malament que haguessin produït tant de trastorn i va dir que estava certa que Jane s’hauria refredat altra vegada. Però el seu pare, a desgrat que va ser lacònic en les seves expressions d’alegria, estava content de debò de veure-les. Les tardes, quan estaven tots reunits, havien perdut gran part de la seva animació i gairebé tot el sentit, si hi mancaven Jane i Elizabeth.

Van trobar Mary estudiant tan intensament com sempre contrapunt i la naturalesa humana; havia fet nous resums per ser admirats i algunes observacions noves sobre moralitat atrotinada per ser escoltades. Catherine i Lydia posseïen informació d’una altra mena; d’ençà de divendres, en el regiment havien succeït moltes coses i també n’havien sentit a dir moltes: alguns oficials havien menjat últimament a casa de llur oncle; un soldat havia estat apallissat i circulava el rumor, que era cert, que el coronel Forster es casava.