En una guerra entre Àustria i Turquia, el vescomte Medardo de Terralba rep una canonada turca a la pitrera i torna a casa migpartit. Aquest truculent inici dóna lloc a una faula amb cadència de pantomima, en la qual, al voltant del vescomte, es mouen i s’inquieten un seguit de súbdits més migpartits que no pas ell. ¿És una fantasia pròpia de la seva invenció, aquesta que ens proposa Calvino, o és un pensament al·legòric sobre la condició de home contemporani, sempre «alienat», mutilat, impossibilitat d’assolir la integritat? Les invencions de Calvino, com ja ens ha demostrat en altres obres, s’obren a un gran ventall de significats.