En un racó del jardí IANG-LI-PAN s’engronsa asseguda en un gronxador decorat amb flors.

CAMBRERA. (Entrant). No se’l veu encara, Iang-li-pan nyam nyam. (La princesa indica el camí amb la mà). Acabe d’arribar. No puc estar anant i venint a tothora. (IANG-LI-PAN li ho suplica). No patiu, hi ha guàrdies per tots els camins que ens avisaran si el veuen. A més, deu fer… (Sospira. IANG-LI-PAN la commina a parlar). Fa ja vuit mesos que Marco Polo se’n va anar, Iang-li-pan nyam nyam… És possible que no torne. (La princesa, afectada, nega amb el cap). Potser no ha trobat la flor i no s’atreveix a tornar… (IANG-LI-PAN amaga el cap entre les mans). O… potser… (IANG-LI-PAN alça el cap i mira fixament la CAMBRERA). Potser és mort. (IANG-LI-PAN nega amb insistència). Heu d’estar preparada, Iang-li-pan.

KHAN. (Entrant, molt enfadat). És un miserable, aquest home és el mateix diable.

CAMBRERA. Què us passa, senyor?

KHAN. Oh, Acmat vol… Ell pretén… Imagineu-vos que m’ha dit… Però, però… és clar que no. Ja n’hi ha prou, home, ja n’hi ha prou. I és el que jo dic, no?, el que pot ser pot ser i el que no… Ara que… que… què us sembla tot això?

IANG-LI-PAN i la CAMBRERA, que han seguit l’incoherent monòleg de l’emperador, es miren ara amb una certa perplexitat.

CAMBRERA. De què ens esteu parlant?

KHAN. Com, no us ho he dit?

CAMBRERA. No en tenim ni idea.

KHAN. Ah, no? (IANG-LI-PAN i la CAMBRERA neguen amb el cap). Hum! Bé… Acmat vol… Ell pretén…

CAMBRERA. Què?

KHAN. Casar-se amb Iang-li-pan nyam nyam.

La princesa es queda bocabadada.

CAMBRERA. Però això no pot ser, Gran Khan.

KHAN. Això és el que jo li he contestat, però…

CAMBRERA. Però què?

KHAN. Ell diu que sóc vell, i que si em morira ara mateix, Iang-li-pan nyam nyam no podria governar tota sola, que hi hauria una guerra civil.

CAMBRERA. Però la princesa té molts partidaris.

KHAN. Ja ho sé, ja ho sé. Però també sé que Acmat és molt capaç de provocar la guerra. És molt ambiciós.

IANG-LI-PAN, que ha seguit amb expectació el diàleg del seu pare i la CAMBRERA, agafa les mans d’aquesta i li expressa la seua negativa a casar-se amb ACMAT.

KHAN. Què diu?

CAMBRERA. Iang-li-pan nyam nyam no accedirà mai a casar-se amb Acmat, diu que abans…

KHAN. (Impacient). Que abans què?

CAMBRERA. Que abans es mataria.

KHAN. Oh, només em faltava sentir això. Iang-li-pan nyam nyam farà el que jo li diga. (Fa mitja volta i comença a anar-se’n. La princesa va darrere seu i es llança als seus peus).

KHAN. (Agenollant-se i agafant la princesa). Iang-li-pan, filla meua, que no ho veus que ho faig per tu?

La princesa mira fixament l’emperador i li indica el camí amb la mà. El KHAN interroga la CAMBRERA amb la mirada.

CAMBRERA. Ella creu que Marco Polo tornarà.

KHAN. (Alçant-se). Però això és impossible, Iang-li-pan, ja fa vuit mesos que se’n va anar i no en tenim cap notícia. El més probable és que…

ACMAT. (Entra somrient i seguit pels dos ESBIRROS). El més probable és que Marco Polo haja mort. El vaig fer seguir pels meus fidels servidors per si el podien ajudar, però es coneix que… que ha desaparegut. (A l’ESBIRRO 1.) No és això?

ESBIRRO 1. Així és, senyor.

L’ESBIRRO 2 riu com un babau.

ACMAT. (Alçant la princesa de terra). No patesques, Iang-li-pan, prompte seràs la meua esposa i jo et protegiré.

La princesa llança una escopinada a la cara d’ACMAT i es refugia en els braços de la seua CAMBRERA.

KHAN. Iang-li-pan!

ACMAT. No passa res, Kublai Khan, no passa res. Ja s’hi acostumarà.

Se senten crits que provenen de l’interior del palau.

SERVIDOR 2. (Entrant). Gran Khan, Gran Khan.

KHAN. Què passa?

SERVIDOR 2. És Marco Polo!

La princesa i la CAMBRERA es mostren entusiasmades.

KHAN. Per quin camí arriba? Pel nord? Pel sud?

ACMAT. (Agafant-lo del braç). Per l’est? Per l’oest?

SERVIDOR 2. (Assenyalant amb el braç cap amunt). No, del cel.

ACMAT. Què dius, idiota?

SERVIDOR 2. Sí, mireu.

Tots miren en la direcció que assenyala el SERVIDOR i contemplen MARCO POLO, que arriba muntat amb un estel gegant i aterra al jardí.