Lentament es fa de dia. A l’escalinata del pati exterior del temple de Vac hi ha diversos fidels que fan les seues oracions entre els quals hi ha els ESBIRROS disfressats. La porta del temple és custodiada per un GUÀRDIA.

VELL GURU. Ja hem arribat. Ací tens el temple de Vac.

MARCO. Gràcies, no sé com hauria arribat sense la seua ajuda.

VELL GURU. Oh, caminant, supose que caminant. Bé, jo me n’he d’anar, amic…?

MARCO. Marco Polo.

VELL GURU. Amic Marco Polo. Confie que trobes allò que busques.

MARCO li dóna la mà, però el VELL GURU li fa una reverència i se’n va. MARCO POLO, desconcertat pel caràcter del vell, observa com s’allunya i, tot seguit, es dirigeix a la porta del temple.

GUÀRDIA. (Barrant-li el pas). On vas?

MARCO. Vull entrar al temple de Vac.

GUÀRDIA. Aquest és un recinte sagrat i no pot entrar ningú a qui no haja elegit el déu Shiva.

MARCO. Però jo he de parlar amb el gran monjo. (El GUÀRDIA trau un punyal i li’l posa a MARCO en la gola). Encara que, ben mirat, no és tan important, puc esperar.

MARCO s’aparta de la porta i s’asseu a prop dels fidels, dos dels quals se li acosten.

RAVI. No et desanimes, estranger, nosaltres també venim a consultar el gran monjo de Vac. Tard o d’hora ens triarà Shiva i ens deixaran passar, eh, Shastri? Sempre ho fa.

SHASTRI. Sí, de fet, fa poc Shiva va triar una dona. Què deu fer, Ravi, de l’última eixida del deu Shiva?

RAVI. (Calculant-ho). Poc més poc menys, sis… o set mesos.

MARCO. Què!?

SHASTRI. (Agafant MARCO i situant-se frec a frec del seu cos). Però què dius? Bah, no li faces cas, Ravi és un inútil per a calcular el temps. Vejam, que jo recorde, no fa ni… tres anys que deixaren passar un home que no podia parlar.

MARCO. Com!?

SHASTRI. Sí, veritat?, no t’ho pots creure que siga tan ràpid, eh?

MARCO. Però jo no puc esperar tant.

SHASTRI. Oh, què és la vida si no?

RAVI. Una curta espera entre una reencarnació i la següent.

SHASTRI. M’has llevat el proverbi de la boca, Ravi.

RAVI. Ho lamente, Shastri.

MARCO fa un gest de desesperació i s’alça amb la intenció de parlar amb el GUÀRDIA. Els fidels continuen les seues oracions.

ESBIRRO 1. Eh, estranger.

MARCO. Parles amb mi?

ESBIRRO 1. No els faces cas, han perdut l’enteniment. Vine, jo sé la manera d’accedir al temple de Vac.

MARCO. Ajuda’m i et donaré una moneda de plata.

ESBIRRO 1. Oh, no volem els teus diners, nosaltres som seguidors del déu Vixnu i la nostra religió ens obliga a ser hospitalaris. (A ESBIRRO 2.) No és això? (ESBIRRO 2 riu com un babau i es passa la mà pel coll, com si se’l tallarà. MARCO mira l’ESBIRRO 1 interrogativament). Ah, no li faces cas, està boig. De fet, l’he portat al riu Ganges perquè es cure. Vinga, asseu-te. (MARCO somriu a l’ESBIRRO 2, que torna a passar-se la mà pel coll i a riure com un babau). Pren i en acabant et contaré com pots entrar al temple. (Li dóna una garrafeta de vi, però l’agafa l’ESBIRRO 2 amb la intenció de beure). Tu no, idiota.

MARCO. No, no, per mi que bega, jo ho faré després.

ESBIRRO 1. (Justificant-se). És que ell ha de purificar-se abans d’entrar al riu sagrat i no pot prendre res.

MARCO. (Agafant la garrafeta i bevent). En eixe cas. (Tot seguit sona una música estrident i MARCO expulsa tot el líquid que ha begut). Què és això?

ESBIRRO 1. Oh, beu, beu, amic meu, no és bo tirar el vi.

MARCO. (Deixant la garrafeta). Espera un moment.

Tot seguit apareix una figura amb quatre braços, una representació del déu SHIVA, i efectua una dansa. Els fidels s’inclinen davant seu en actitud submisa. Finalment, SHIVA s’acosta a MARCO, el toca amb un dels seus braços i desapareix a l’interior del temple.

GUÀRDIA. Eh, tu, estranger, el déu Shiva t’ha elegit, pots entrar.

MARCO. És a mi?

GUÀRDIA. Vinga, ràpid.

MARCO. (A l’ESBIRRO 1.) Adéu, amic, ja no necessite la teua ajuda (MARCO entra al temple).

ESBIRRO 1. Adéu, Marco Polo, que tingues molta sort. (Silenci. Traient-se la disfressa). La pròxima volta no en tindràs tanta. (A l’ESBIRRO 2.) Vinga, anem-nos-en. (Se’n van).

SHISTRA. Mira, Ravi, el que li he furtat. (Mostrant la caixeta). Una caixeta de nacre.

RAVI. (Examinant la caixeta). Tens més mans que el déu Shiva, ni jo mateix he vist com li l’has robat.

SHISTRA. Eh, mira, s’han deixat el vi.

RAVI. (Arrabassant-li la garrafeta; beu un glop llarg). Això ens alleugerirà l’espera fins que trobem un altre ingenu.

SHISTRA. (Recuperant la garrafeta). Eh, no te l’acabes tot.

RAVI. Ah, que bo que està!

SHISTRA. Ah, açò és el paradís!

RAVI i SHISTRA, l’un assegut al costat de l’altre, miren endavant amb els ulls oberts com plats, a continuació es miren fixament després d’un gemec d’angoixa, cauen d’esquena.