11. Senyor, senyor

I

Senyor, Senyor, quina glòria més escassa

Aquesta ànima que ens has fet.

En ella hi resten muts

L’Àngel i el Diable,

Embeguts per aquest desert

Sense ombra

Que no els permet trobar l’abisme

Que tots dos porten a dins.

Ens hem vengut les promeses

Per poder seguir, Senyor, sense tu.

L’ànima ja no té més aliment

Que els orins del seu desconsol.

Para el cotxe, asseu-te en un racó.

Ni el vent t’escolta,

Ni per més que tot sigui llum

Ella sols mena la seva ombra.

L’abisme és a dins, i ho és tot,

I ets tu.

En Billy Joe tanca la gasolinera.

Pren el barret i arrenca

La vella furgoneta.

Torna enrere cada dia,

Massa temps fora de casa,

Sol en aquesta intempèrie.

Sense ell, s’ha acabat l’energia.

La benzinera tanca, I amb ella

La realitat palpable.

Però l’estirp segueix

Encara més endins.

Emergeix sense saber

Per complir un mandat infinit

Que no sap.

Ja ha deixat enrere

Els lleons, les tenebres i l’abisme

I alçant-se amb dignitat

Ha mirat el que és i el que l’espera.

L’Àngel plora al teu costat

Assegut a la llarga carretera.

Mira com mires, com prens un roc,

Com el llences, furiós,

Contra un altra pedra.

L’eco fuig per tots dos

Per la planura sense tenebra.

II

Com es pot alliberar una ànima

Que té amo i senyor?

I si no en té, de què

S’allibera?

Misteri metafísic

Vulguis o no, la realitat

Ni canvia ni s’altera

Tant si tu hi ets com si no.

Per a tu

Només quan hi eres

Va ser allò real i durador.

No saps, mentre no hi eres.

Si allò era o no.

Així que, amb tan precària

Existència

Que no existeix

Si no hi sóc,

Digues, ànima o Senyor,

Com i a què

Dius que s’allibera

L’ànima mateixa

Del mateix Senyor?

O és de l’existència

Que cap a una altra

Presència

S’envola

Per sort

Lleugera,

Com si això

Hagués estat

Un lleu error?

Oh magnífica

Iridescència

De la gran justificació!

L’error

No sabem si és aquí, allà

O enlloc.

L’ànima,

Talpera com el cos,

S’allibera,

Quan mor el cos

Convertit

En pedra.