Castell Rosselló

MÉS enllà de Perpinyà, prop del poble del mateix nom, es troba aquest castell, encimbellat en una alterosa muntanya. Havia estat també del senyor d’igual nom. La seva muller, Saurimonda, era de bellesa incomparable. El cavaller Ramon era molt gelós; en tots els nobles i senyors que freqüentaven la seva residència i parlaven amb la seva esposa o tan sols se la miraven, ja hi veia un rival.

Rondava el castell un galant trobador, Guillem de Cabestany, que va sentir per Saurimonda una certa atracció; li dedicava exquisits i delicats versos, que, escrits en discreta lletra, feia arribar a les seves mans per mitjà d’un pom de flors. Les paraules tendres i delicades del trobador feren néixer al cor de la dama simpatia per ell, car estava avorrida de la gelosia del seu marit. El trobador ho comprengué i, encès d’amor, dedicà a Saurimonda les trobes més ardents. Per dissimular el seu afecte ideà una dama imaginària, a la qual dedicava les seves trobes: l’anomenava Licoris.

Ramon de Castell Rosselló sospità els amors del trobador i un dia el tancà en una cambra i el subjectà a un estret interrogatori. Però el trobador fou prou hàbil per a evadir el cas: digué que, en efecte, estava pres de forta passió amorosa per una donzella anomenada Agnès.

Les paraules del trobador no convenceren el cavaller, el qual no parà de furgar fins que arribà a trobar amagat en una arquimesa de la seva esposa el bitllet amorós que el de Cabestany li havia enviat amb les flors. Davant d’aquella prova la gelosia de Ramon va arribar al seu major grau. Féu prendre el trobador pels seus criats i ell mateix el travessà amb la seva espasa i li tragué el cor, el qual cuinà amb el major zel i gràcia que sabé i el féu servir a la seva esposa. Mentre aquesta va menjar-se’l, amb cert recel, puix que sospitava o pressentia quelcom estrany, el cavaller estigué present per veure quin efecte li faria. Un cop se l’hagué acabat, Ramon preguntà, amb ira, si li havia agradat el cor del trobador, i ella li respongué que sí, que l’havia trobat dolç com cap altra cosa del món i que, per la boca on havia passat el cor del seu amant, res més no podia passar-hi. Dit això, va llançar-se per la finestra des d’on escoltava les trobes del seu galant.

El rei Anfós II d’Aragó féu penjar Ramon de Castell Rosselló per bàrbar. Els familiars del trobador Guillem de Cabestany, que vivien a Salou, van recollir el cadàver de llur parent i li feren construir una tomba monumental, a la qual posaren aquesta inscripció: «Més morts causen les baixes passions que l’espasa i les epidèmies».

Hi ha una variant de la llegenda que diu que al peu del castell hi havia un llac a les aigües del qual el cavaller féu tirar el cos del poeta. En tirar-se Saurimonda finestra avall anà a parar al mateix llac, on es va trobar amb Guillem, i llurs cossos es van unir per sempre.