La petjada del diable

TÉ forma de ferradura i es troba al cim de Puig-sa-Costa, a la Garrotxa. En passar per allí el diable amb una grossa pedra al coll per acabar el pont de Sarrià de Ter, sentí cantar un gall que anunciava el dia, i, furiós, donant un fort cop de peu, llençà la pedrassa, que anà a caure al pla de can Formiga de Santa Pau. La potada fou tan forta, que la muntanya es va esllavissar i el pedregall anà a caure a Camprodon.

Hi ha una altra Potada del Diable en terme de Mieres, vora del riu. El diable es proposava fer una grossa muralla per contenir l’aigua del riu i inundar el poble de Sant Miquel de Montmajor. Treballava de nit i Sant Martí de dia li desfeia la feina. A les tres o quatre nits de treballar el diable, enfurit, abandonà l’empresa i de ràbia deixà marcades les petjades en la pedra. Tenia un peu de gall i l’altre de boc.

En la roca viva del congost de Susterris, en terme de Talarn, hi ha quatre forats, anomenats també potades del diable. Un dia Sant Antoni i el diable es barallaven i ambdós van rodolar cinglera avall. El diable, amb les seves quatre potes de hoc, donà un fort cop a la penya per agafar-se, i les hi deixà marcades. El sant va descendir amb suavitat. En commemoració d’aquest fet li fou dedicada una capella, construïda al lloc on descendí el sant. Aquest paratge es troba avui al fons de l’embassament del torrent del Noguera Pallaresa, fet per aprofitaments hidràulics.

Sota el castell de Sarroca de Bellera hi ha quatre forats a la roca, que hom qualifica també de potades del diable, marcades en deixar anar la darrera pedra que mancava per a acabar el pontarró, conegut per Pont del Diable, de sota el castell.