La caixa

Foto 10

Asseguts a una taula llarga, a la terrassa del jardí, un migdia d’estiu sota un tendal de ratlles blanques i blaves, dos matrimonis de mitjana edat i els seus fills adolescents. Els dos homes al cap de taula, les dones davant per davant a la meitat, a esquerra i dreta els fills de l’una i l’altra parella; per una banda dues noies, una rossa i una morena, d’uns disset i tretze anys, de l’altra una noia ja adulta, d’uns vint o vint-i-un, i dos xicots sobre els dinou i setze evidentment germans, amb la mateixa cara rodona i el mateix tipus de pentinat, un tupè molt aixecat al davant i fixat amb abundant laca i brillantina, el que aleshores s’anomenava «Arriba España», i havia estat inventat als Estats Units quasi vint anys enrere amb el nom de ducktails. Les noies grans duen cabelleretes amb les puntes cap amunt; la més jove té els cabells arrissats i els porta naturals, amb una cinta elàstica vermella. Està a punt de ser una dona, però encara no ho és.

Les dues parelles no poden ser més diferents entre elles: els uns, esvelts, d’estil modern, ell amb cabells curts i bigoti, rostre moreno i cos fibrós; ella maquillada discretament, amb pantalons, i els cabells recollits en un monyo alt, a l’estil Audrey Hepburn, que emfasitza els seus ulls ametllats i verds; els altres, més aviat rodons, amb un punt de vulgaritat, ell amb una bona panxa tibant la camisa de niló i ella amb cotilla per dissimular els mixelins sota un vestit d’estiu ajustat al cos de color rosa pal. Les dones no semblen germanes, però ho són. La Pilar no ha envellit bé; té cinquanta-dos anys i se li noten tots. En Vicente té ara cara de gos perdiguer però els seus ulls no miren amb la dolçor dels gossos, sinó amb desconfiança, abaixant el cap en direcció a la càmera, de manera que la línia més pronunciada és la de l’ample bigoti franquista i les arrugues del front que ja no es distingeix de la calba. Les dones somriuen. Els homes no. A l’espectador li fa l’efecte que tots estan desitjant aixecar-se de la taula i desaparèixer, però hi ha un pastís al mig i és clar que encara hauran d’aguantar una bona estona.

Darrere de la foto s’hi llegeix: La Mora, 1961. Visita de la Pilar i en Vicente amb els seus fills: Amparito, Vicente i Alberto.