Introducció
Ahir vaig somiar amb La Mora. Era un d’aquells somnis que al principi no es distingeixen de la realitat i alhora són com els somnis de descobriment, els que produeixen aquella eufòria no tan sols del retrobament amb allò molt estimat, sinó d’admiració meravellada per tot el que és nou, allò que sempre hi va ser i un no va ser mai capaç de veure llavors.
La Mora brillava com una joia al fons d’un estany, al mateix temps real i impossible, la superfície de l’aigua alterada per ones i reflexos que revelaven i ocultaven per torns l’existència d’allò que no hauria de ser-hi i malgrat tot hi era.
Jo en recorria els senders fixant-me en les fonts, en els fanals de ferro i vidres de colors que penjaven dels arbres, en les rajoles dels bancs amb els seus dibuixos geomètrics blaus i verds i negres. Tot estava florit i jo sabia que havia arribat a la millor època de l’any, en aquella primavera atlàntica fresca i fragant que després morirà sota el sol de l’estiu, però que ara desplegava els seus encants per a tots els sentits del contemplador, del rar passejant que es deixés arrossegar per la pura bellesa de la vida que tornava a sorgir, poderosa, després de la letargia hivernal.
Em vaig aturar sota un d’aquells arbres que mai no vaig saber anomenar, carregat de boles de flors de color de rosa que pengen com adorns de Nadal, tot gaudint de la soledat, de la calma i del silenci d’aquell jardí que semblava un dels jardins encantats dels contes. D’un conte oriental que s’hagués obert només per a mi.
La brisa que venia del mar agitava les branques altes, feia balancejar-se les fletxes fosques dels xiprers sobre el cel d’un blau perfecte i es fregava contra les palmes de les palmeres produint aquell soroll que, amb els ulls tancats, sona com la pluja; portant des d’algun lloc un perfum de clavellines vermelles que competia amb l’olor de la sal.
Sabia que no hi havia ningú al jardí i que no hi hauria mai ningú, que aquella màgia era només per a mi. Això em va fer riure de felicitat i vaig arrencar a córrer pels senders, i vaig trobar darrere de cada recolze vistes noves que no coneixia: un laberint de boix amb un rellotge de sol al mig, una gran bassa rectangular esquitxada de nenúfars blancs amb un brollador en un extrem que llançava al sol la seva pluja de diamants, un templet de marbre des del qual es veia el mar rompent en una platja deserta, un bust romà en una fornícula abrigada per un núvol de roses de te.
Tot d’una la soledat va començar a pesar-me i vaig desitjar intensament tenir amb qui compartir tota aquella bellesa, però sabia que els havia abandonat a tots, que la culpa era meva, que mai no vindria ningú a alleujar el pes d’aquelles ombres que començaven a sortir de sota de tots els arbustos, a conquerir els racons més bonics, a cobrir de tenebres les estàtues i les flors.
Vaig arrencar a córrer de nou provant de trobar la casa per resguardar-me. Jo sabia que hi havia una casa en algun lloc i que la casa era meva. Les ombres em perseguien i eren ombres calentes, afamades, estranyament vives.
En la meva cursa, vaig ensopegar contra una font, vaig enfonsar el cap a l’aigua freda i, en treure’l, vaig veure una cosa brillant a les profunditats, una cosa que relluïa entre les algues intensament verdes del fons. Vaig ficar la mà a la font buscant a les palpentes el fulgor que havia entrevist, però l’aigua s’enfosquia per moments i les ombres s’acostaven.
Els meus dits es van tancar per fi al voltant d’un objecte metàl·lic i fred. El vaig treure vencent la resistència de les plantes aquàtiques i, quan vaig obrir la mà per veure què havia recollit, em vaig adonar que l’aigua s’havia tornat vermella com la meva mà, que sagnava premuda al voltant d’un cordó d’or del qual penjaven unes quantes medalles sanguinolentes que llançaven esclats daurats.
Vaig deixar caure la joia a la font vermella i, en alçar els ulls, vaig veure la teva ombra, l’ombra que m’ha acompanyat tota la vida i mai no he estat capaç d’exorcitzar.
Després em vaig despertar en la foscor d’una cambra que no era la meva i em vaig posar a plorar, desfent-me en sanglots.