4
L’HURACÀ

Ets la torxa que espurneja al laberint

per concebre senders de saviesa

Ets un llaüt que conversa amb l’agonia

i el degoteig de l’arpa de l’amor

Ets l’arbreda

L’alzinar on alena la natura

Ets l’oasi fabulós de tot miratge

Ets l’huracà poètic

que obre el descarnat bagul dels marginats

i despulla d’oripells la túnica humana