1. AURES I RUNES

I

Les aures s’eleven

estendards d’aram refulgent

allargassats pètals

xiprers embruixats

talaiots d’avui

s’eleven les aures

de les runes cap al cel

de la cendra a la vida

papallones efímeres

essències de la llum

II

Sobre cada freda tomba

una càlida mà batega

Sobre cada llosa

una galta radiant acarona l’epitafi

Per cada rosa blanca

n’hi ha una altra d’escarlata

sobre el marbre esquerdat

i el vent

ocell trist i poderós

s’enduu les cendres cendres

que són granes a punt de germinar

III

Som arbres petits

però som arbres

tremolant com infants

al recer de la vall

albirem el crepuscle incendiat

i el platí oscat de la lluna

per l’esquena la terra

ens abraça i ens lliga

pel pit avança la musa

i se’ns emporta

IV

Bard vívid

recita aquells versos

versos llaurats en terra fecunda

versos no untats amb faramalla

recita aquell poema bard

i que el flux autèntic

traspassi l’escorça i la carn

que trasllueixi la vida

recita’l bard recita’l