25. Si fas el bé et faran el mal

Un pagès que llaurava el seu tros un matí va sentir crits d’auxili:

—Auxili! Auxili! Traieu-me d’aquí!

Va mirar al seu voltant fins que va descobrir una serp atrapada sota una roca.

—Sss, per favor, sss, senyor, tregui’m d’aquí sota, m’està aixafant aquesta roca, tregui’m de seguida!

—Molt bé, molt bé —va dir el pagès.

Va treure la roca i la serp va sortir una mica atrotinada.

—Ai, ai, tinc les costelles fetes pols. Moltes gràcies, jove, és molt amable, i ara no s’ho prengui malament com a cosa personal, però l’hauria de mossegar.

—Mossegar-me a mi? Per què? Si t’acabo de fer un favor.

—Ah, sí, és clar, però és el que em toca fer, mossegar-lo.

—No, no, però si t’acabo de fer un favor, ara tu m’hauries de fer un favor.

—Ah, no, això no va pas així, això. Hi, hi. Que n’és d’incrèdul. Aquí quan fas el bé et paguen amb el mal.

—Ah, no, no, no, no, no. On s’és vist això? Vostè ho té equivocat això, senyora serp. El bé sempre es paga amb el bé.

—Això no és veritat.

—És veritat.

—Que no és veritat, que ho sé jo.

—Doncs jo també ho sé i pregunteu-li-ho a qualsevol.

—Fet, preguntem-ho a qualsevol.

Es posen a caminar l’home i la serp i es troben amb un ovella.

—Senyora ovella, senyora ovella.

—Beeee.

—Anem bé, anem bé. Quan et fan el bé, normalment amb què pagues?

—Beee, amb el mal.

—Amb el bé o amb el mal?

—Amb el mal, bee. Les ovelles, per exemple, nosaltres donem llana, donem llet, i quan ens fem velles, què ens fan? Ens maten, és a dir, fem el bé i ens paguen amb el mal.

—Ho veus, sss? Ho veus? Hi, hi, prepara’t, que et vaig a mossegar.

—No, no, no, espera’t un moment, espera’t un moment! L’ovella és mig idiota.

Anem a trobar algú altre.

Continuen caminant pel camp i es troben amb una gallina.

—Coc, coc, coc, coc, coc.

—Gallina, gallina, gallina, gallina, tu quan fas el bé normalment et paguen amb el bé? És o no?

—No, no, no, no, de cap de les maneres. Em passo la vida ponent ous i quan em faig vella, què passa amb mi? Em posen a la cassola i fan brou, coc, és a dir, jo faig el bé i em paguen amb el mal, coc.

—Ho veus? —diu la serp—. Ho veus? Prepara’t perquè et mossegui.

—No, no, esperi’s, senyora serp, esperi’s, esperi’s. Hem de trobar alguna altra opinió més contrastada. Al capdavall l’ovella i la gallina són treballadors a compte meva i ja se sap els treballadors sempre parlen malament dels seus amos.

Mira, anem a preguntar als ocellets del bosc. Ocellets del bosc, ocellets del bosc!

—Piu, piu, piu, què vols, què vols, què vols?

—Quan feu el bé, oi que us paguen amb el bé?

—No, piu, piu, piu, de cap de les maneres, de cap de les maneres. Mai, mai, mai, mai, mira, nosaltres ens passem tot el dia cantant i fent música al bosc i què passa amb nosaltres? O ens tallen els arbres o acabem fets pinxos morunos, és a dir, nosaltres fem el bé i ens paguen amb el mal.

—Ssss, ho veus? Ja és hora que et mossegui.

—No, no, no, per favor, senyora serp, esperi’s, una última opinió, una darrera opinió, si la darrera opinió és a favor seu em deixaré mossegar. Li ho juro.

I vet aquí que veuen una guineu. L’home aprofitant que és més ràpid que la serp corre darrere la guineu i diu:

—Senyora guineu, senyora guineu, faci’m un favor. A la pregunta que jo li faci vostè ha de respondre: el bé sempre es paga amb el bé. Si vostè respon això jo li donaré dues gallines, les més grosses que tinc al meu galliner.

—Molt bé —va dir la guineu.

I arriba la serp.

—Ssss, ah, estic cansada, eh, ja n’hi ha prou de caminar. Com es nota que tu portes sabates i vas més de pressa. Hola senyora guineu, bon dia, eh, fa bon dia, escolti’m una cosa: quan vostè fa el bé com li ho paguen?

—Amb el bé —diu la guineu— sempre es paga amb el bé.

—Què?

—Sí, és cert. És així.

—Mmmm —fa la serp—, molt bé, te’n pots anar.

I l’home se’n va corrents. Es queden sols la serp i la guineu i la guineu li pregunta a la serp:

—Serp, per què m’heu fet aquesta pregunta tan ruca?

—Per què? Perquè jo havia quedat atrapada sota una roca, saps?, i li he demanat a l’home que m’ajudés a deslliurar-me i quan ho ha fet li he dit que l’havia de mossegar.

—Ah sí?

—Sí, perquè el bé, segons jo tinc entès, sempre es paga amb el mal.

—Ah, però tu quedes sovint atrapada sota les roques?

—Ah, és que sóc tan tonta. Sí, perquè passo per sota una roca i no me n’adono i amb un copet faig caure una pedreta petita i la roca se’m cau a sobre. Em passa molt sovint. És molt corrent, és molt corrent, sí, em passa molt sovint.

—Em podries fer una demostració?

—Sí, sí, sí, sí, sense cap mena de dubte. Mira, veus aquella pedra que hi ha allà grossa? Doncs ja veuràs, hi passaré per sota i ja veuràs què passa.

La serp, sss, passa per sota de la pedra, amb un copet fa rodolar una pedreta petita i la pedra grossa li cau a sobre.

—Ai, ho veus que m’està aixafant? Veus com em passa sovint? Per favor, treu-me aquesta pedra que m’està aixafant!

—Ho sento, perquè si et deslliurés el que faries seria mossegar-me tal com has dit abans, és a dir, no penso pas fer-te el bé i que em paguis amb el mal.

—Ai, ah, sssss, sssseeee, sssssssssssssooo!

La guineu a la nit se’n va a buscar l’home per recuperar aquelles gallines que li havien promès. Truca a la porta, uic, uic, uic, uic, uic, i de dins se sent la veu de l’home que diu:

—Qui hi ha?

—Sóc jo, la guineu. Vinc a buscar les gallines que m’havies promès.

—Ah, sí, la promesa de les gallines.

S’obre la porta i surten dos gossos enormes, uau, uau, uau, uau, uau, que es posen a perseguir la guineu, uau, uau, uau, guiats per l’amo.

—Acabeu amb aquesta guineu! Acabeu amb aquesta guineu! Que em volia robar les gallines!

I la guineu, ai, perseguida, ai, va pensant que tenia raó aquella serp, quan fas el bé et paguen amb el mal, ai, ai.

Així s’acaba aquest conte sense cap mena de moral.