7

Un home fa camí per la cinglera

i mira el cel, el blau ofec pregon.

Una corona al fons de la pedrera,

el sol principi del sentit del món.

Buscant la llum al dellà de l’espera,

suara altívol rei, ajups el front,

perdut en la foscor de la frontera

—camins negats en formes que no són.

Un home estén la mà i diu: jo sóc.

És el triomf, senyor, del teu servent.

Xai convidat al gran banquet del coc,

entona a crits un càntic que no entén.

Busca la llum en la cendra de l’hora.

És el cant de la boca que el devora.