Castellví

(Lo Roch del Rey pren lo Peo de la Dama)

Mirant que ja la Dama no s’esquiva,

lo bon Desig de Cortesia·s çeva,

ten inflamat de un’ardor tan viva,

que·l bosch pus vert vol tot cremar sens treva;

car [de] treball esperança·l relleva,

qu’es hun delit que les forçes aviva,

de llegea ffi fent Voluntat hereva.

Lo foch d’amor vol molt verda la lenya:

si secha es, quan mes s’ensen, mes renya.