30

A l’hotel Wela, la Cayetana i l’Octavi havien demanat que els pugessin l’esmorzar a l’habitació i finalment contemplaven el mar a través dels finestrals. Eren dos quarts de nou, i després d’haver parlat amb la Norma per telèfon, l’Octavi estava neguitós.

—Ens haurem d’afanyar —va dir en un to que delatava el seu nerviosisme.

—Ja ho sé. —La Cayetana va sospirar—. Ah, quina llàstima! Avui fa tan bon dia…

Tenia raó. Afora els esperava un cel blau i una brisa que s’intuïa tèbia. El mar, de color cobalt i totalment en calma, convidava a passejar per la platja i a confondre’s amb els turistes.

—Avui no em puc escapar —es va lamentar l’Octavi—. Tinc una reunió a dos quarts de deu amb un director general i no puc deixar-lo plantat.

—Tranquil. Cinc minuts i estaré llesta —va dir ella captant la indirecta.

La Cayetana es va acabar el cafè, li va fer un apassionat petó als llavis i va enfilar cap al bany. L’Octavi, que havia aprofitat per dutxar-se i vestir-se mentre esperaven que els pugessin l’esmorzar, es va servir una altra tassa de cafè. No podia deixar de pensar que, quan arribessin a l’Institut, li resultaria difícil estalviar-se el somriure murri que li dedicaria el doctor Baulenas quan el veiés entrar per la porta amb la Cayetana vestida d’aquella manera i s’adonés que ell portava la mateixa camisa que el dia anterior. El doctor Baulenas acostumava a fixar-se en els detalls, i encara que tots dos eren prou amics perquè ni tan sols fos necessari demanar-li discreció, a l’Octavi no li feia gens de gràcia haver de suportar les conyetes que intuïa que li dedicaria el metge. Per sort, amb la Norma ja hi havia parlat i ella mai no li trucava a l’Institut, per aquesta banda no s’havia de preocupar. Quan necessitava parlar amb ell, la Norma li trucava directament al mòbil.

Mentre es bevia el cafè, l’Octavi es va penedir d’haver donat la culpa a les neveres per no anar a dormir a casa. Hauria estat millor dir-li simplement que tenia molta feina, va rumiar. Tenint en compte l’elevat nombre de morts de l’accident, l’excusa hauria resultat creïble sense necessitat d’embolicar la troca. ¿I si la Norma ho comentava amb el Bernat o el Gabriel i algú ficava la pota? Burro, burro, burro. I, posats a fer-se retrets, ¿com dimonis se li havia acudit anar-se’n al llit amb la Cayetana, amb el sidral que tenien a l’Institut i amb la Norma tan a prop?

La idea que aquesta vegada no tenia l’excusa de la distància el mortificava. Per segona vegada, li havia estat infidel a la seva dona, però, en aquesta ocasió, l’havia enganyat a la mateixa ciutat on tots dos vivien i, per acabar-ho d’adobar, havia passat la nit en un dels seus hotels més coneguts. A partir d’ara, sabia que cada vegada que sentís el nom del Wela es posaria nerviós, sobretot si la Norma era al davant. I la Norma sempre ho notava, quan a ell li passava alguna cosa. A més, s’havia comportat d’una manera força imprudent, passejant-se pel vestíbul agafat de la mà de la Cayetana. ¿I si algú l’havia reconegut, com ara algun mosso vestit de paisà en missió de vigilància? ¿I si…?

Per sort, la Cayetana va sortir del bany i se li va asseure a la falda.

—Si no et fa res, abans d’anar a l’Institut passaré pel meu hotel per canviar-me de roba —va dir—. No puc anar a treballar vestida així. I, a més, no crec que sigui una bona idea que ens vegin arribar junts.

—Tens raó. No hi havia caigut —va mentir l’Octavi.

A la recepció, com que no duia prou diners en efectiu, l’Octavi va haver de pagar el compte amb la targeta de crèdit. Sabia que l’operació deixaria un rastre inequívoc, però la Norma no se n’ocupava mai, de la comptabilitat, ni revisava els extractes del banc; de fet, ni tan sols es molestava a obrir les cartes. Amb tot, l’Octavi va pensar que valia la pena fer desaparèixer l’extracte d’aquell càrrec tan bon punt arribés a la bústia. Mentre la Norma no s’assabentés que li havia fet el salt, tot aniria bé. En realitat, seria com si mai no hagués passat.

Tanmateix, tan bon punt va arribar a l’Institut, els remordiments ja l’havien dut a decidir que, en tornar a casa, li explicaria la veritat a la Norma i li suplicaria que el perdonés.