DEDICATÒRIES

En primer lloc, a mon pare: ell és qui em va iniciar en la lectura de novel·les de «lladres i serenos» i molts dels seus criteris m’han estat valuosos en el moment de posar-me a escriure.

A Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo, que varen tenir la gosadia d’escriure novel·les policíaques en català.

A Dashiell Hammett, per a mi, el millor autor del gènere.

A tot l’equip de traductors de «La Cua de Palla», per la seva aportació a un llenguatge típic de les obres policíaques.

A Anna March i Mait Carrasco, d’Edicions 62, que em facilitaren els exemplars de «La Cua de Palla» que em mancaven.

A Maria-Antònia Oliver, que ha tingut la paciència de llegir les diverses versions d’aquesta novel·la, ajudant-me a trobar els caps que no lligaven.

A Francesc Vallverdú, que amb les seves orientacions lingüístiques m’ha ajudat a trobar el vocabulari que calia.

I també, per què no?, als personatges de sèrie que més m’han impressionat: Sherlock Holmes, Arsène Lupin, Sam Spade, Nick Charles, Phil Marlowe, Mike Hammer, comissari Maigret, Perry Mason i el més gran de tots, Charles Auguste Dupin.