30

Van amortallar el cos d’en Willie amb un llençol blanc i el van posar a la plataforma d’un camió que hi havia aparcat al darrere de la casa. L’Angel conduïa, el Detectiu anava al seu costat, i en Louis vetllava en Willie. Van seguir la carretera fins on els esperaven els Fulci i en Jackie Garner. De seguida van veure que portaven el mort i que el llençol tenia una gran taca de sang, però no van dir res.

—No ha vingut ningú —va informar-los en Jackie—. Ens hem esperat, però no ha vingut ningú.

I aleshores van aparèixer tot de vehicles, lluny: tres furgonetes i un parell d’Explorers, tots negres. La porta del copilot de l’Explorer es va obrir i en va sortir un home que portava un abric llarg, negre, i que es posava un barret de feltre gris al cap per protegir-se de la pluja. En Louis va baixar de la plataforma i va caminar fins a ell.

—Fas cara d’haver tingut un matí una mica agitat… —va dir-li en Milton.

En Louis se’l va mirar, inexpressiu. Tan sols eren a mig metre de distància, però entre ells dos s’obria un profund abisme.

—Què hi fas, aquí? —va preguntar-li en Louis.

—Algú es farà preguntes. No pots declarar la guerra contra algú com l’Arthur Leehagen i esperar-te que ningú no se n’adonarà. És mort?

—Sí. I el seu fill, i també la filla d’en Nicholas Hoyle.

—No n’esperava menys, de tu —va dir en Milton.

—I l’Alegria també.

En Milton va parpellejar un sol cop, però no va fer cap comentari.

—No m’has contestat la pregunta —va insistir en Louis—. Què hi fas, aquí?

—Per mala consciència, potser.

—Tu no en tens.

L’altre va acotar lleument el cap en reconeixement de la veritat de l’afirmació.

—Doncs anomena-ho com vulguis: cortesia professional, acabar de lligar caps… No té importància.

—Vas ser tu el que va ordenar la mort d’en Jon Leehagen?

—Sí.

—I en Ballantine treballava per a tu?

—En aquella ocasió sí. Era una altra peça per desmentir la veritat, un amortidor de seguretat entre nosaltres i tu.

—I en Gabriel ho sabia?

—Estic segur que ho sospitava, però no hauria sigut propi d’ell, preguntar-ho. Hauria sigut poc prudent.

En Milton va mirar per damunt de l’espatlla d’en Louis i va adreçar l’esguard cap a la mansió dels Leehagen; per uns instants, els seus ulls eren molt lluny.

—T’he de donar una mala notícia —va dir—. En Gabriel s’ha mort aquesta nit. Ho sento.

Els dos homes es van mirar de fit a fit. Cap dels dos no va expressar emoció.

—Bé, i ara què? —va preguntar en Louis.

—Te’n vas.

—I quina és la història per encobrir-ho?

—Guerra entre bandes. En Leehagen es va creuar amb mala gent. S’havia embrancat en activitats il·legals: drogues, tràfic de persones. Podem dir que han sigut els russos. Tinc entès que tu saps molt bé a què es dedicava, aquesta gent. Segur que estàs d’acord que la història és perfectament plausible.

—I què me’n dius, dels supervivents?

—S’estaran calladets. Som molt eficients a l’hora de fer que la gent tingui la boca tancada.

En Milton es va girar i va gesticular als equips de neteja. Dues de les furgonetes van emprendre la marxa cap a la casa.

—Tinc una altra pregunta —va dir en Louis.

—Em sembla que ja n’he contestat prou, de preguntes, per ara. De fet, ja he contestat totes les preguntes provinents de tu que penso respondre.

Va començar a caminar de retorn cap a l’Explorer. En Louis va passar per alt el que en Milton acabava de dir.

—Volies que l’Arthur Leehagen morís? —va preguntar-li.

En Milton es va aturar. Quan es va girar, somreia:

—Si no ho haguessis fet tu, ens hauríem vist obligats a encarregar-nos d’ell pel nostre compte. El tràfic de persones és un negoci arriscat. El món és ple de terroristes que esperen aprofitar-se de qualsevol llacuna legal. Els Leehagen no eren prou primmirats a l’hora de decidir amb qui tractaven. Van cometre errors i a nosaltres ens va tocar netejar-los. Ara, en canvi, netejarem per culpa teva. Per això us en podeu anar tan tranquils, tu i els teus amics. Em sembla que, al final, has fet una última feina per a nosaltres.

Es va girar i va fer un gest a la furgoneta negra que quedava. Es van obrir les portes laterals i en van sortir dos homes: els Harrys.

—Els havien pescat els polis de la zona —va dir en Milton—, segurament per odre d’en Leehagen. És el millor que els podia haver passat, ateses les circumstàncies. Emporta-te’ls tots cap a casa, Louis, els vius i els morts. Ja hem acabat.

I amb aquestes paraules, en Milton es va ficar a l’Explorer i va seguir els equips de neteja cap a la mansió dels Leehagen. En Louis es va quedar dret sota la pluja. Va aixecar la cara cap al cel i va tancar els ulls, com si l’aigua pogués netejar-lo de tot el que havia fet.