Sorgirem de tant en tant

Sorgirem de tant en tant,

la sort ens dirà el camí,

ha costat molt estar aquí,

ha costat un munt ser sol,

ha costat un munt ser lluna.

Sorgirem de la nit com ahir,

caminarem per la llum de lluna,

les seves ombres són llunyanes,

en elles les aranyes fan ball,

antic ball de bellesa infinita.

Ara atura’t i diga’m que hi ha…

Què hi ha molt més enllà, ara.

Ara que vivim entre la nit i el cel,

ara que ja no aprenem res d’ells,

dels altres, naixem lliures encara,

ara que descalcem ombres estranyes,

sorgirem de la sort sense marges.

El robí encara segueix aquí, aquí,

naixerem després de totes les ires,

després de totes les mentides,

furtives són les ales lliures,

furtius són els petons esquius,

mirant endins i afora a l’hora,

com en una bella dansa blanca,

com una bella dansa africana,

amb llençols de nit als pits,

mugrons altius i tous, suaus,

negres que et fan arribar al cel,

amb tantes danses brunes a la nit,

amb tantes fades enamorades de folls,

amb tantes nimfes fent del món, soroll,

amb antigues flautes i dibuixos antics,

amb una mà al davant i l’altre al darrera,

no és fantasia el que les mou…

…Sinó ciència, la ciència reial,

més que real, reial, del reialme,

amb tants contes de fades i bruixots

sorgirem de tant en tant. La resta.

Ai la resta! Només a mans del diamant,

el diamant que tot ho sembra, fecunda,

el dia amant que avui ens ocupa,

la nit tentinej a per trobar-nos,

ja nus, com un parell d’infants,

uns nadons, plens per tot arreu,

uns espermatozous nous, al pou,

profund, a la gola, de tu a mi,

amb un encanteri sense fi,

fins al final del teu cos,

fins al final del teu cor,

amb el robí cremant la sang,

amb la teva bellesa mineral,

fent més alt aquest vol, volem,

fent més alt aquest vol, somniem.