Contrapunt

Hem arribat d’una tempesta;

el món ens ha occit les paraules.

T’has deixat caure al matalàs.

T’he mossegat els llavis tendres,

carnosos com els fruits que em plauen.

Llavors t’has apropat al cactus,

fa molts anys que el tenim, tan blanc.

És una lluna que ens observa

i allunya els capsigranys de casa.

El fil ha abandonat les pells

i hem nascut d’una claror blava.