Engrunes
Quaderns de la Font del Cargol, número 20. Any 1983
La vida, els ulls, el riu
dansaire cos avall,
i més al fons, el blau
adolescent, marí.
La mirada enlluerna
palpebres que destrien
serenor en el teu front,
merlots en llibertat.
Omple’t el cos d’espígol, de flors.
Tingues la mansuetud juganera,
l’excomunió de les recances.
Sent, fort, l’encomanament de les veus
a través dels destins que s’han fos.
Aprèn la vida
recollint mots.
Acaba el vi
que tens damunt
la taula. Prem
el teu respir.
Llavis. Llavor
de nits i pells.
Uns cabells molls
han deixat caure
remors de frecs.
Quins raigs travessen les portes closes?