Joan Barceló

No crec pas que la nostra cultura estigui ja normalitzada —això no m’ho faran empassar—. Per aquest fet crec que tot el que es faci adreçat a aquesta, és necessari i lloable perquè ens serveixi a tots plegats. És tanmateix indubtable que, concretament els Premis Recull, realitzen des de fa anys una tasca força positiva en el marc de la literatura catalana. Hi ha, però, actes que no responen a les necessitats d’una cultura veritablement enriquidora…

Joan Barceló, guanyà el premi Marià Manent 1978 a Premià de Dalt: per això en el darrer nombre aparegueren els seus poemes. Ell també guanyà el premi Ribas i Carreras a Blanes.

Just després del pernil i el bull de llengua, del llenguado i la vedella amb bolets ; seguit tot això de gelat i tortada a la Sara Bernhard, cafè, licors i tabac ; en unes taules tan ben parades on no hi mancava ni el petit envoltori de perfum ; després d’un dinar suculent amenitzat amb música de forquilles i discretes rialles, es dictaminà els guanyadors d’enguany en aquest ja prestigiós Premi Recull.

Entre aplaudiments acabats de rentar i engalanats amb vestits d’aquells que podríem anomenar de «diumenges», els guanyadors de cada un dels premis anaven desfilant per aquell discret entarimat del micròfon situat enmig de la sala dels licors.

Els premis més concorreguts foren els de narració i poesia, aquest darrer, amb una vuitantena de participants. Fou en aquest on, entre forquilles i aplaudiments aparegué una barba embolicada en una llarga bufanda que s’amagava per dins d’una gavardina harmonitzant amb uns cabells gens de «diumenges» , i més, com qui diu, de «cada dia».

I amb els focus de la televisió, li caigueren com a tots els guanyadors, preguntes honorífiques del moment, sobre la seva obra i llurs precedents. Fou aleshores quan a en Joan se li escapà el «Capitán Trueno» de sota la bufanda o millor potser, el deixà anar com a premi a la seva fidelitat. I aleshores també, una remor de paraules mig dites per damunt les taules originà una boira d’opinions recòndites.

I perquè les postres del dinar fessin bon es considerà que en Joan Barceló era un xicot —un valor evident per a la nostra literatura— però un tant original… entremaliat i tot.

Dies després, en Josep Maria Figueras, entrevistava pel diari «Avui» al guanyador del premi de poesia ; i aquest, cloïa així la seva intervenció: «sobre els premis penso que són un joc d’oca muntat per la burgesia. Ens falten coses populars: literatura, gastronomia, etc.»

Martí Rosselló