LA FAYE SUBJECTAVA LA JULIENNE amb una mà i amb l’altra estirava un cistell mentre avançaven pels passadissos del supermercat Ica Karlaplan. Feia dos dies que la majordoma estava malalta i la Faye havia pensat sorprendre en Jack amb una mica de menjar casolà. Els seus famosos espaguetis a la bolonyesa. El secret era l’api. I tres tipus de ceba diferents. A banda del fet que els deixava coure durant molta i molta estona.

Quan eren joves i pobres, cada dilluns en cuinava una olla enorme que els durava fins al dijous. Va anar a buscar ceba vermella, groga, blanca i api.

—Vull portar el cistell —va dir la Julienne.

—Ja podràs?

—És claaar —va respondre la nena, alçant els ulls al cel.

—D’acord, amor meu.

La Faye li va allargar la nansa i va amanyagar els cabells de la seva filla; la va observar un instant, enmig del tràfec de la botiga. L’estimava tant que de vegades tenia la sensació que el cor estava a punt d’esclatar-li.

—Digue-m’ho, si pesa massa —li va demanar, i es va encaminar cap al mostrador on hi havia la carn picada.

La Julienne la va seguir, arrossegant el cistell.

Van passar pel costat d’un home gran que ajudava una dona de la mateixa edat a agafar una llauna de conserva d’un prestatge. La Faye no els podia treure els ulls del damunt. El vellet va donar la llauna a la dona, que s’encorbava feixugament sobre un caminador. L’anciana li va tustar la mà i l’anell de casament va refulgir sota la claror dels fluorescents.

La Faye es va preguntar quant de temps feia que estaven casats. En Jack i ella serien així quan fossin grans? Ella sempre s’ho havia imaginat d’aquella manera. Com envellien junts, els sortien arrugues i s’anaven marcint l’un al costat de l’altre. Mai no renunciaria a aquella visió. Encara que en aquells moments estiguessin travessant una mala època, seria així. Si ho preguntés a la parella del caminador, estava convençuda que també li podrien explicar les vicissituds que havien passat durant el camí. Dificultats que havien superat.

La Julienne va alçar el cap.

—Per què plores, mama?

—Perquè és tan bonic…

La nena semblava no entendre res.

—El què?

—Que ell… Bah, no és res.

La parella d’ancians van tombar per una cantonada i van desaparèixer.

La Faye va agafar els darrers ingredients que li calien i es va dirigir cap a la caixa amb la Julienne agafada de la mà. Els diaris de premsa groga prometien que acabaven de desxifrar el codi per perdre pes d’una manera ràpida i senzilla. La Faye va engrapar un Expressen i per últim cop va comprovar que tenia tot el que necessitava al cistell. Feia molt de temps que havia abandonat els sucs i només tres dies més tard havia recuperat els quilos que havia perdut. I algun de més.

Va escollir la cua on una noia jove i força bonica treballava de manera eficient i ràpida. Una dona va deixar damunt la cinta un paquet de tampons. Al mateix moment que la caixera l’escanejava, la Faye es va adonar que encara no li havia baixat. Que feia molts dies que li hauria d’haver vingut. Hauria d’haver tingut la regla dues setmanes abans. Va pensar que probablement es devia a la dieta, però, tot i així, en volia estar segura.

Havia arribat el seu torn.

—Teniu… —va mirar de cua d’ull la Julienne, que en aquells moments estava dedicant tota la seva atenció a un púdel que hi havia a l’entrada—… testos d’embaràs?

—A la màquina d’allà baix —va dir la caixera, indicant-l’hi amb el dit.

Sospirs i mirades fulminants quan la Faye va sortir de la cua. Un cop davant de la màquina, va seleccionar els articles de farmàcia i va buscar a la pantalla els testos d’embaràs. La Julienne continuava absorta contemplant el gosset menut a l’entrada del supermercat. La Faye va agafar dos testos i va tornar a la caixa.

—Seran 489 corones —va dir la caixera, després d’haver escanejat les capsetes.

La Faye va treure l’American Express de la bossa de mà i va pagar.

—Disculpa —va preguntar—. No sabries pas si… si en Max té festa, avui?

La caixera va alçar les celles. Estava somrient, potser?

—A en Max l’han fet fora. Pel que sembla assetjava els clients, o una cosa així.

—D’acord —va dir la Faye—. Moltes gràcies.

Va sortir a grans gambades del supermercat, estrenyent amb força la mà de la Julienne.

En Jack havia fet que acomiadessin en Max. No en tenia cap dubte. I allò devia significar que realment li importava, oi? Malgrat tot.

La Julienne portava el diari i estava contemplant les fotografies de la portada.

Què passaria si estava embarassada? Com reaccionaria en Jack? Quan s’havien conegut, li havia dit que volia tenir quatre fills. Però després de néixer la Julienne no havia semblat gaire interessat a tenir-ne més. Ni tan sols n’havien parlat. I ella? Volia més criatures? Sí, i tant que en volia. Especialment ara. Una germaneta o un germanet petit per a la Julienne podia ser el que tornés a acostar-los, a en Jack i a ella, i el que posés punt final a aquella mena de llimbs estranys en què vivien ara.

I a la Julienne li aniria molt bé tenir un germanet. Es podrien convertir en els millors amics del món. Ella sempre havia desitjat una germana. Una aliada.

La Faye es va afanyar a treure’s aquelles idees del cap. Havia après a controlar-les, a no deixar que el cervell li fugís volant. No hi guanyava res pensant en coses que no podia canviar.

Quan van pujar a casa, la Julienne va deixar el diari i l’abric escampats pel terra del rebedor. La Faye va penjar la jaqueta al penjador, va portar les bosses de la compra a la cuina i va començar a desar-ho tot al seu lloc. De cua d’ull podia veure com la Julienne sortia de la seva habitació amb l’iPad a la mà i es desplomava al sofà, encara amb les botes posades.

—Descalça’t si vols estirar-te al sofà —va dir la Faye.

Cap resposta. La Faye va enretirar la paella del foc i es va dirigir cap a la sala d’estar. Va començar a treure les botes d’hivern mullades i brutes a la seva filla.

—No ho vull!

La Julienne no parava de clavar coces. Picava amb les botes contra el sofà, que va quedar ple de taques de fang. Merda, la Faye també hauria de netejar i assecar la funda del sofà abans que en Jack arribés a casa. Va endurir els moviments. També havia caigut fang a la catifa.

—No ho vull! No ho vull! No ho vull!

La Julienne continuava etzibant puntades de peu a tort i a dret.

La Faye va aconseguir treure-li les botes i va baixar la seva filla del sofà, que cridant s’hi va tornar a enfilar. La Faye es va dirigir cap a la cuina i en va tornar a sortir amb un drap. Si anava prou de pressa, les taques no deixarien marca a la tela. No va fer cas de la Julienne. Gràcies al cel, va aconseguir fer net bona part del sofà i es va ajupir per intentar netejar també la catifa. La Julienne li va etzibar una puntada i la Faye li va engrapar el peu.

—Això no es fa.

—Sí!

La foscor li bullia per dins. Una sensació alhora familiar i nova. Es va empassar la saliva amb dificultat. Va estrènyer els punys diverses vegades.

La Julienne es devia adonar del canvi, perquè es va mirar la seva mare, gemegant.

La Faye va passar un últim cop el drap per damunt de la catifa. Es va posar un floc de cabells rebels per darrere l’orella i es va tombar d’esquena a la Julienne.

—Estàs grassa —va dir la nena.

La Faye es va girar de cop.

—Què has dit?

La Julienne la mirava amb ulls desafiants.

—Foca —l’assenyalava amb aquella maneta petita—. Ets una foca.

La Faye va fer una passa cap a ella.

—No ho soc pas. I això no es diu!

—I tant que ho ets! Ho diu el papa!

—El papa ha dit que estic grassa?

La veu era dèbil com un filet. De cop i volta, no sabia què havia de fer, palplantada al bell mig de la sala d’estar. Va semblar que la Julienne s’adonava que havia anat massa enllà i de nou va començar a plorar.

La Faye es va allunyar, amb pas insegur. Al seu voltant, tot donava voltes. Amb prou feines sabia on era. Darrere seu, sentia com la Julienne, gemegant, la cridava.

Es va tancar al bany. Va passar la clau i va recolzar uns segons el cap contra la porta. Va deixar que la fusta freda l’asserenés. Va agafar els testos d’embaràs. La Julienne era a l’altre costat de la porta, colpejant-la i xisclant. La Faye es va abaixar els pantalons i les calces fins als genolls. Es va asseure a la tassa del vàter i va obrir el paquet amb les dents. Es va posar el test entre les cames, es va relaxar i va deixar que l’orina càlida el mullés sense importar-li esquitxar-se els dits. A fora el bany, la Julienne continuava bramant.